Relacions Semàntiques, Oracions Subordinades i Ortografia Catalana
Relacions Semàntiques Fonamentals
La Sinonímia
La sinonímia és el tipus de relació semàntica que es dona quan un significat pot expressar-se mitjançant diferents significants. Es distingeixen tres tipus de sinònims:
Sinònims Totals
Paraules que es poden emprar en tots els contextos sense que en canviï el significat. Sovint, però, hi ha matisos que fan que el significat d'aquests mots no sigui sempre el mateix. Exemples: portar/dur.
Sinònims Parcials
Comparteixen algun tret de significat i són intercanviables en alguns contextos, però tenen accepcions no compartides que impedeixen que siguin emprades en algunes situacions comunicatives. Exemples: contenia/incloïa.
Sinònims Dialectals o Geosinònims
Mots amb el mateix significat, però propis de dialectes diferents. Exemples: xic/noi.
L'Antonímia
L'antonímia és la relació semàntica entre dues paraules amb significats oposats. Es classifiquen en tres tipus:
De Complementarietat
Una comporta la negació de l'altra (no admeten termes intermedis). Exemples: mascle/femella.
De Gradació
Admeten estadis intermedis. Exemples: fred/tebi/calent.
De Reciprocitat
L'existència d'un implica la de l'altre. Exemples: pare/fill.
Els antònims poden ser lèxics o gramaticals.
Hiperònims i Hipònims
En les paraules es poden establir relacions d'inclusió. La Hiponímia és la relació d'una paraula dins del camp lèxic d'una altra.
L'Hiperònim és un mot que té un significat genèric i que es fa servir per a referir-se a la realitat anomenada pels seus hipònims, els quals aporten informació més concreta. La relació entre hiperònims i hipònims permet agrupar els mots en molts camps lèxics.
Tipus d'Oracions Subordinades
Les oracions subordinades s'estableixen segons la funció que realitzen respecte a l'oració principal.
Subordinades Causals
Indiquen la causa d'un efecte expressat en l'oració principal. El verb va en mode indicatiu i són introduïdes per: perquè, ja que, com que, atès que.
Subordinades Consecutives
Expressen la conseqüència de l'oració principal. Són introduïdes per: per tant, de manera que, doncs, així doncs, en conseqüència.
Subordinades Concessives
Expressen una objecció o dificultat a l'oració principal que no impedeix el seu compliment. Són introduïdes per: a pesar que, encara que, per més/molt que, malgrat que, tot i que, si bé.
Ortografia: Consonants i Ela Geminada
Les Consonants Alveolars Fricatives
Es distingeixen entre la essa sonora i la essa sorda:
La Essa Sonora (S/Z)
Es representa mitjançant s i z. S'escriu Z a principi de paraula i darrere de consonant. S'escriu S entre vocals, amb l'excepció de la z en alguns mots cultes o provinents d'altres llengües.
La Essa Sorda (S, SS, C, Ç)
Es representa mitjançant s, ss, c, ç. S'escriu:
- S a principi i a final de paraula, o en contacte amb consonant.
- SS entre vocals.
- C davant de e, i.
- Ç davant de a, o, u.
La Ela Geminada (L·L)
S'escriu l·l en paraules començades en: al·l-, col·l-, gal·l-, il·l-, mil·l-, sil·l-; acabades en: -el·la, -il·la, -il·lar, i altres paraules d'origen culte.