El relleu i les coordenades geogràfiques d'Espanya

Geografia2,58 KB

Les coordenades geogràfiques del territori espanyol

  • Latitud: Punta de l'Estaca de Bares (la Corunya) i Punta de Tarifa (Cadis).
  • Longitud: Cap de Creus (Girona) i Cap de Touriñán (la Corunya).

Característiques del relleu peninsular

El relleu es defineix com el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu peninsular espanyol presenta quatre trets fonamentals:

  1. La forma massissa: Està determinada per l’amplada i l'extensió de les costes. La major part de les costes presenten un traçat rectilini que dificulta la penetració de la influència marina cap a l’interior i ofereix pocs refugis a la navegació.
  2. L'elevada altitud mitjana: Amb 660 m, és una xifra només superada per Suïssa. Això es deu a dos factors: l'existència d’un extens altiplà central (Meseta) i les nombroses serralades que travessen el territori. L’altitud i els pendents dificulten la formació de sòls aptes per a l’agricultura, compliquen les comunicacions i endureixen el clima.
  3. La disposició perifèrica del relleu peninsular: Aquesta configuració dificulta l’accés a la Meseta i impedeix que la influència climàtica del mar arribi a les terres interiors, provocant hiverns i estius extrems.
  4. La diversitat del relleu peninsular: És el resultat de la història geològica i de la varietat de climes, que expliquen l'existència d'unitats naturals ben diferenciades.

La Meseta i les serralades interiors

El relleu de la península Ibèrica presenta quatre grans unitats morfoestructurals: la Meseta (amb muntanyes interiors i perifèriques), les serralades exteriors a la Meseta, dues grans depressions i els relleus litorals.

La Meseta Central

És la unitat principal del relleu espanyol i ocupa l’espai central de la península Ibèrica (el 45% de la superfície). Durant el moviment alpí (període terciari), va quedar fracturada en dos grans blocs separats pel Sistema Central i es va inclinar suaument cap a l’oceà Atlàntic:

  • Submeseta nord: Té una altitud mitjana de 800-850 m. Està envoltada de muntanyes i és travessada per la xarxa fluvial del riu Duero.
  • Submeseta sud: Té una altitud mitjana de 500-700 m. Està formada per dos altiplans separats pels Monts de Toledo: l’altiplà solcat pel riu Tajo i l'altiplà de la conca del Guadiana.

Descarregar

PDF Word HTML