El Relleu d'Espanya: Característiques i Unitats Morfoestructurals
Les condicions del relleu i el clima influeixen directament en les activitats humanes. El relleu és el conjunt de formes dinàmiques que presenta la superfície terrestre.
Característiques del Relleu Espanyol
El relleu espanyol es defineix per quatre característiques principals:
- La forma massissa (gran amplada i extensió de costes).
- La disposició perifèrica (donada pels relleus que envolten la Meseta).
- La diversitat de formes.
- L'elevada altitud mitjana.
Les Quatre Unitats Morfoestructurals
El relleu peninsular s'estructura en quatre grans unitats:
- La Meseta (incloent-hi les muntanyes interiors i perifèriques).
- Les Serralades exteriors a la Meseta.
- Les dues grans depressions.
- Els Relleus litorals.
La Meseta: Nucli del Relleu Espanyol
La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol, dividida en la Submeseta Nord i la Submeseta Sud. Està formada per quatre unitats de relleu:
- L'antic sòcol paleozoic.
- Les conques sedimentàries.
- Les seves vores muntanyoses.
- Les serralades interiors.
Serralades Interiors i Vores Muntanyoses
Les serralades interiors de la Meseta són:
- El Sistema Central, que divideix la Meseta en dues parts.
- Els Monts de Toledo, que divideixen la Submeseta Sud.
Les vores muntanyoses de la Meseta inclouen:
- El Massís Galaico-Lleonès.
- La Serralada Cantàbrica.
- Sierra Morena.
- El Sistema Ibèric.
Serralades Exteriors a la Meseta
Les principals serralades que es troben fora del perímetre de la Meseta són:
- Els Pirineus.
- Les Serralades Bètiques.
- Les Serralades Litorals Catalanes.
Les Depressions de l'Ebre i el Guadalquivir
Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir van ser originalment ocupades pel mar i, posteriorment, esdevingueren grans llacs que es van anar reomplint amb sediments.
Amb el temps, l'erosió fluvial va crear paisatges de relleus tabulars, valls i terrasses. Aquests terrenys són generalment fèrtils i relativament plans.
Els Relleus Litorals i les Costes Espanyoles
Costes Atlàntiques
- Costa Cantàbrica: Les planes i platges són escasses. Predominen els penya-segats, ja que les muntanyes arriben fins a la costa. Les ries del Cantàbric són curtes i estretes, i hi predominen formes altes i rectilínies.
- Costa Gallega: Hi predominen les ries.
- Costa Atlàntica Andalusa: Els al·luvions dels rius han format grans planures costaneres, creant costes baixes i sorrenques, on el vent sovint forma dunes.
Costa Mediterrània
- Costa Bètica (Andalusia i Múrcia): S'estén des de l'Estret de Gibraltar fins al Cap de la Nau. És una costa tallada, amb camps de dunes i albuferes.
- Golf de València: Des del Cap de la Nau fins al Delta de l'Ebre s'estén una gran plana litoral pràcticament sense interrupció.
- Litoral Català: S'hi alternen deltes, petites planes litorals, i zones de costes escarpades i abruptes.