Relleu d'Espanya: Serralades, Depressions i Costes Atlàntiques
Sierra Morena
És la vora sud de la Meseta. Separa la Meseta de la Depressió del Guadalquivir. S'hi explotaven importants jaciments miners (mercuri, coure, carbó). Presenta un relleu escarpat, com les serres de Madrona, Pedroches i Alcúdia. Aquest relleu dificulta les comunicacions. Comunica la Submeseta Sud amb Andalusia a través de Despeñaperros.
Pirineus
Són una alineació contínua de muntanyes, des del golf de Biscaia fins al cap de Creus. La serralada forma una sèrie d'alineacions paral·leles.
Pirineus Axials
Presenten les altituds més notables (Aneto, Mont Perdut...). Els ports de muntanya són escassos i de pas difícil. La part central té materials hercinians. Hi ha massissos elevats i crestes. S'hi mantenen glaceres.
Prepirineus
Tenen menys altitud i formes més suaus. Consten de dues alineacions muntanyoses paral·leles, formades per materials secundaris calcaris:
- Serres Interiors (Guara i Peña Telera)
- Serres Exteriors (Cadí, Montsec)
Serralades Litorals Catalanes
Estan separades dels Pirineus per falles i terrenys volcànics.
Serralada Prelitoral
Assolix altituds considerables (Turó de l'Home).
Serralada Litoral
Té un desenvolupament escàs. Les alineacions influeixen en el clima de les terres interiors de Catalunya.
Al nord, hi ha materials paleozoics. Al sud, hi ha materials secundaris plegats, on predomina el rocam calcari.
Serralades Bètiques
Formades pel moviment alpí.
Serralada Penibètica
Situada a prop de la costa, està formada per materials de l'antic massís hercinià (Sierra Nevada, Veleta).
Serralada Subbètica
Forma un arc de materials tous, des de Gibraltar fins al cap de la Nau. Presenta un relleu trencat i irregular, amb calcàries dures i margues toves (Cazorla, Segura).
Depressió de l'Ebre
Situada entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes. Té una longitud de 380 km i una amplitud de 150 km. Inicialment va estar ocupada pel mar, després per un gran llac, i s'hi van dipositar materials continentals. Els materials més gruixuts i durs sobresurten o formen torres rocoses, malls i moles calcàries. El riu Ebre forma un delta molt extens.
Depressió del Guadalquivir
Situada entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques. És una gran plana de forma triangular, amb 330 km de longitud i 200 km d'amplada. L'altitud varia entre 150-250 m. Va estar oberta al mar, però es va convertir en un llac interior. Els materials argilosos donen lloc a camps fèrtils de formes ondulades, on a vegades sobresurten algunes taules de calcari.
Costes Atlàntiques
Costa Cantàbrica
Presenta formes altes i rectilínies. Les platges i planes són escasses. Hi ha grans penya-segats. Les ries són curtes i estretes.
Costa Gallega
S'estén des de la punta de l'Estaca de Bares i el cap Ortegal fins a la frontera de Portugal. El tret característic són les ries (valls fluvials antigues, inundades i envaïdes per aigües marines). Hi ha ries baixes i ries altes.
Costa Atlàntica Andalusa
Hi ha costes baixes i sorrenques, amb poc onatge. El vent forma dunes i els corrents marins poden formar fletxes litorals.