Relleu Península Ibèrica: Meseta, Depressions i Costes
Característiques del Relleu Peninsular
El relleu de la península Ibèrica presenta les següents característiques:
- Forma massissa amb una costa predominantment rectilínia.
- Elevada altitud mitjana (660 m), a causa de l'extens altiplà central i nombroses serralades.
- Disposició del relleu que dificulta l'accés a la zona central, influint en la comunicació i la diversitat climàtica.
- Situació geogràfica entre la latitud 35º N (punta de Tarifa, Cadis) i 44º N (punta Estaca de Bares, la Corunya).
La Meseta Central
La Meseta és la principal unitat de relleu de la península Ibèrica. Es divideix en dos grans altiplans i es caracteritza per la seva vessant atlàntica. La seva inclinació cap a l'oest fa que els rius desemboquin a Portugal i Galícia. La Meseta, formada per turons baixos i altiplans, és una zona molt adient per al conreu. La serralada del Sistema Central divideix la Submeseta Nord de la Submeseta Sud.
- Submeseta Nord: altitud mitjana de 800 m.
- Submeseta Sud: altitud mitjana entre 500 i 700 m. Inclou les Muntanyes de Toledo.
La Meseta està envoltada per quatre grans serralades:
- Massís Galaicoportuguès: la part més antiga de la península Ibèrica.
- Serralada Cantàbrica: propera al mar, amb formes de gran desnivell. Destaquen els Picos de Europa.
- Sistema Ibèric: separa la Meseta de la depressió de l'Ebre i impedeix la influència marítima del Mediterrani cap a l'interior.
- Sierra Morena: separa la Meseta de la depressió del Guadalquivir.
Depressions de l'Ebre i el Guadalquivir
Aquestes depressions van estar enfonsades sota el mar i van rebre sediments a través dels rius. Tenen un relleu molt planer i són zones molt fèrtils per al cultiu.
La Depressió de l'Ebre
Situada entre els Pirineus i el Sistema Ibèric. El riu Ebre és l'únic gran riu que desemboca al mar Mediterrani, formant un delta. És l'únic riu amb vessant mediterrània.
La Depressió del Guadalquivir
S'estén entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques. El riu Guadalquivir desemboca al golf de Cadis, on forma una zona d'aiguamolls. Al voltant dels aiguamolls hi ha una ampla franja de dunes formada pels vents atlàntics, on es troba el Parc Nacional de Doñana.
Relleu del Litoral Peninsular
Les costes peninsulars són, en general, més obertes i menys retallades que les de la península Itàlica o la Grega.
Costes Atlàntiques
- Costa Cantàbrica: llarga i rectilínia, acaba en penya-segats a causa de la proximitat de la serralada Cantàbrica. Presenta ries, petites valls fluvials inundades pel mar.
- Costa Gallega: caracteritzada per les ries. Hi ha les ries baixes (més profundes i extenses) i les ries altes (més petites i de menor profunditat).
- Costa Atlàntica Andalusa: entre la frontera portuguesa i Gibraltar. Inclou el golf de Cadis i la badia de Cadis. Platges baixes i sorrenques, algunes amb dunes. Desembocadura del Guadalquivir.
Costes Mediterrànies
Solen ser rectilínies i baixes, sense ries ni grans serralades que acabin al mar. Destaquen les cales i les albuferes.
- Costa d'Andalusia i Múrcia: des de Múrcia fins a Gibraltar. Propera a la serralada Bètica. El cap de Gata forma una zona amb cales i penya-segats abruptes. També hi ha zones de dunes i albuferes.
- Golf de València: entre el delta de l'Ebre i el cap de la Nau. Albuferes, aiguamolls, platges sorrenques.
- Litoral Català: combinació de deltes, planes litorals i costes abruptes.