Relleu de la Península Ibèrica: Meseta i Serralades

Relleu de la Península Ibèrica: La Meseta

Serralada Cantàbrica (A)

La Serralada Cantàbrica és una cadena muntanyosa que delimita el bord septentrional de la Meseta d'oest a est. Està formada per sectors molt diferenciats:

• Sector oest (massís Asturià): Format a l'era terciària a causa de l'alçament d'aquest sector del sòcol de la Meseta durant l'orogènesi alpina. Compost per materials paleozoics. A l'extrem occidental, la diferent duresa dels materials (pissarres i quarsites) ha donat lloc a un relleu apalatxià. A l'extrem oriental existeix un gran aflorament de calcàries primàries, que constitueix els Pics d'Europa (1) (altituds més importants: Torre de Cerredo 2648m, Naranjo de Bulnes 2519m).
• Sector est (muntanya cantàbrica): Format a l'era terciària a causa del plegament dels materials secundaris dipositats pel mar a la vora de la Meseta. Aquests materials són sobretot calcàries, encara que a certs sectors la diferent duresa dels materials ha creat relleus juràssics invertits.

Submeseta Nord (B)

La Submeseta Nord està constituïda per l'antic sòcol hercinià, recobert posteriorment en la part oriental per roques sedimentàries més modernes i fracturat en part per l'orogènesi alpina. Presenta una altitud mitjana de 800-850 msnm.

• Part occidental: El relleu està constituït per penyals (2) o superfícies d'erosió ondulades de forma molt suau. Les modelades sobre granit són més planes (nord de Salamanca) que les modelades sobre pissarra (sud de Salamanca i Extremadura). Els penyals estan accidentats per inselbergs i afloraments rocosos, o relleus constituïts per roques més resistents, com els formats sobre les quarsites que esquitxen el penyal extremeny. A les zones de contacte amb les conques es poden observar congosts profunds, creats pels rius.
• Part oriental: Trobem les conques sedimentàries interiors formades a l'era terciària a causa de l'enfonsament de blocs del sòcol de la Meseta com a resultat de l'orogènesi alpina. Després van omplir-se de materials terciaris formant ermots (estructures planes i altes de materials durs, 5), camps (planes baixes ondulades recorregudes per rius, 3) i costes (zones inclinades entre ermots i camps).

Sistema Central (C)

El Sistema Central va formar-se a l'era terciària a causa de l'aixecament d'alguns blocs del sòcol de la Meseta com a resultat de l'orogènesi alpina. Està format per materials primaris (granit, pissarra, gneis) i té formes arrodonides i cims aplanats. Les serres més destacades són Somosierra, Guadarrama (4), Gredos, Penya de França i Gata.

Conca Sedimentària del Tajo (D)

La Conca Sedimentària del Tajo té la mateixa formació que la del Duero. Està travessada pel riu Tajo (6).

Monts de Toledo (E)

Els Monts de Toledo van formar-se a l'era terciària per la mateixa causa que el Sistema Central, però tenen menys altura. Divideixen en dos la Submeseta Sud, separant les conques del Tajo i del Guadiana. La serra més important és la de Guadalupe.

Conca Sedimentària del Guadiana (F)

La Conca Sedimentària del Guadiana té els mateixos materials, origen i formes de relleus que les anteriors. Està travessada pel riu Guadiana (7).

Serra Morena (G)

Serra Morena no és pròpiament una serralada, sinó un esglaó brusc que separa la Meseta de la Vall del Guadalquivir. S'ha interpretat com una falla gegantina, però sembla que es tracta d'una gran flexió fracturada en molts punts. Va formar-se a l'era terciària a causa de la pressió des del sud quan es van alçar les serralades Bètiques.