La transformació del pensament i de la funció de l'art fou duta a terme a Florència: Brunelleschi, Masaccio, Donatello i, especialment, Alberti convertiren l'activitat artística en quelcom autònom, intel·lectual, individualista i liberal.
D'altra banda, la societat, interessada a conèixer objectivament la realitat, la història i, particularment, l'home, declarà a través de l'art el seu protagonisme i la seva concepció de la vida, la bellesa, la religió, la virtut i la raó.
Les fórmules fictícies del gòtic bizantinitzant i la poètica religiositat franciscana foren suprimides i substituïdes per l'equilibri i la serenitat mitjançant la reconquesta de la forma i de la volumetria clàssiques.
El concepte de Renaixement ha estat definit com un període en què la raó reemplaçà l'obscurantisme de l'edat mitjana. Al començament del segle XV, el canvi dels costums socials i els nous postulats del pensament significaren una alteració notable dels components de l'art.
Pico della Mirandola situà l'home en el centre de l'existència (1486, Oratio de hominis dignitate) i el neoplatonisme florentí introduí el sentit de l'autenticitat i la precisió de les proporcions.
La perspectiva geomètrica fou introduïda per Brunelleschi, després de reflexionar sobre la mètrica romànica i gòtica (Zevi, Benevolo), i teoritzada per Alberti (De Pictura), segons la rígida concepció matemàtica de signe pitagòric.
La Reforma i la ciència nova originaren una transformació de tots els valors i determinaren, dins un medi profundament dramàtic i ple de contrasts, una alteració desigual de la cultura figurativa de l'etapa anterior.
El manierisme, estil artístic anticlàssic, prengué forma durant la segona dècada del segle XVI.
Arquitectura
Quattrocento:
Els arquitectes van buscar el domini de l’espai introduint elements simples, proporcionats i ordenats, que contribuïssin a crear un espai racional.
Aquests elements es van inspirar en els models grecoromans: arc de mig punt, columnes, frontons, cornises i cúpules.
A Florència van destacar Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti, que van introduir innovacions estilístiques basades en les lleis de la geometria.
Cinquecento:
Al llarg del segle XVI, els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts.
El papa Juli II va iniciar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà i va encarregar les obres a Bramante i, més tard, a Miquel Àngel.
