Renaixement i manierisme: evolució i característiques artístiques
Localització i evolució artística
Durant el segle XV les noves tendències artístiques es van desenvolupar a Itàlia. Florència, Roma i les escoles del nord – Venècia, Pàdua i Ferrara – van ser els centres de producció artística més importants.
Al s. XVI, després del Sacco di Roma, el Renaixement es va estendre per Europa gràcies als contactes i als viatges a Itàlia d'artistes (artistes viatgers). Així es van desenvolupar nous centres artístics com les escoles alemanyes, franceses i espanyoles i, en menys mesura, Anglaterra.
El Renaixement comprén dos períodes: el Quattrocento (segle XV) i el Cinquecento (s. XVI).
El manierisme (s. XVI) es desenvolupa juntament amb un classicisme provinent de les propostes del Quattrocento.
Característiques generals
- Recuperació de l'Antiguitat i desaparició del món medieval per la influència cultural del classicisme romà.
- Humanisme, corrent ideològic, filosòfic i cultural que s'imposarà entre els intel·lectuals i valora l'art clàssic de Roma i Grècia.
- Aplicació de la perspectiva artificial a les representacions plàstiques, l'ús dels mòduls i la transformació dels espais arquitectònics en funció de l'ésser humà; això dóna lloc a l'antropocentrisme.
Característiques generals (continuació)
- La plàstica es va fixar en els models de l'arquitectura de les ruïnes i en els relleus d'arcs i columnes commemoratius.
- Aparició del llibre d'arquitectura de Vitruvi i la teorització d'Alberti.
- Passem de l'artista artesà a l'artista creador.
- Aparició de la figura del mecenes, que, a més de fomentar l'art, se'n servia per a les seves finalitats, ja fossin polítiques, econòmiques o de prestigi social.
Es passa de l'artista artesà a l'artista creador responsable de la seva obra.
Manierisme (s. XVI)
Durant el s. XVI sorgeix el manierisme, un art que trenca els cànons formals i busca noves formes d'expressió formal i conceptual. El seu origen es troba a les últimes obres escultòriques de Miquel Àngel i dels seus deixebles. Es caracteritza per les distorsions de figures, la creació d'espais irreals i la utilització de colors molt clars i molt vius.
Els temes que tracta són fantàstics o esotèrics i també eròtics i cortesans. Moviment adreçat a l'aristocràcia; busca l'elegància formal, el virtuosisme en l'execució i una bellesa artificiosa. És un art frívol, luxós, teatral, ampul·lós, decadent i sensual.