El Renaixement i l'Origen de l'Edat Moderna: Visió Històrica

L'Edat Moderna i la Visió Tripartida de la Història

La visió tripartida de la història està vinculada íntimament amb la idea d’un contrast entre els temps foscos (Edat Mitjana), anteriors al despertar de la cultura del segle XV, i els temps nous, enlluernadors del Renaixement, amb un propòsit deliberat.

Petrarca, considerat el primer humanista (segle XIV), proposa trencar amb tot allò que s’interposa entre el present dels humanistes italians i l’esplendor de l’antiguitat grecollatina. Per a Petrarca, el seu temps és un erm cultural (una realitat profundament negativa), conseqüència de la caiguda de l’Imperi Romà i la posterior barbarització. Ell és el primer a caracteritzar el Renaixement com una edat d’or de la cultura.

Al mig se situa una Edat Mitjana de tenebres entre el seu present i l’edat d’or antiga. Aquestes tenebres comencen al segle V amb l’enfonsament de l’Imperi Romà. Els seus deixebles, Boccaccio i Salutati, van contribuir a defensar aquesta visió de la cultura i l’ideari d’aquesta entesa com a edat d’or, juntament amb la següent generació d’humanistes: Bruni, Palmieri i Biondo. Són, sobretot, els humanistes italians els qui divideixen la història en:

• Antiguitat
• Edat Mitjana
• Edat Moderna

L'Evolució del Programa Humanista i la Seva Consagració

Aquests autors continuarien amb el programa de recuperar la cultura clàssica, desenvolupant la proposta de Petrarca fins a considerar que l'havien assolit. Aquesta idea seria consagrada dos segles més tard per Voltaire (1756), qui en alguns dels seus llibres d’història presenta la Florència dels Mèdici com una de les grans èpoques d’or de la història de la cultura, visió que es transmetria al segle XVIII a diversos pensadors il·lustrats.

La Historiografia del Renaixement al Segle XIX

A Anglaterra, a finals del segle XVIII, es publica la primera biografia de Llorenç de Mèdici (obra de William Roscoe), on es fa la interpretació de Voltaire. De Voltaire i Roscoe es passa a dues obres molt conegudes: la de Michelet (Història de França del segle XVI) i la de Burckhardt (Die Kultur der Renaissance in Italien).

Burckhardt sosté que el Renaixement és l’inici de la modernitat. Per a ell, la tesi clau és l’individualisme: l’eclosió de l’individu entesa com l’alliberament de les restriccions socials i religioses. El seu plantejament era tributari d’una obra cinc anys anterior de Michelet, qui en el volum corresponent al segle XVI sobre el Renaixement, va afirmar que fou l’època del "descobriment del món i de l'home".