Renaixement: origen, Quattrocento, arquitectura i escultura

Renaixement

Introducció

Renaixement

Introducció: El Renaixement s'inicià a començament del segle XV i s'estengué fins a finals del segle XVI. S'originà principalment a Itàlia, mentre que a la resta d'Europa predominava l'estètica gòtica. Que fos italià s'explica pels canvis socioeconòmics de la baixa Edat Mitjana, l'organització política de les ciutats i la contínua vitalitat de la tradició de l'antiguitat clàssica.

Va comportar un canvi profund de mentalitat que es pot resumir en l'interès per la figura humana i les seves mesures reals, la recuperació del pensament antic i el naixement de l'humanisme, que donà molta importància als filòsofs i als savis, més que no pas a la religió com a única autoritat.

Defensava una concepció de l'art diferent, centrada en la voluntat de recuperar el món antic: els seus models, la bellesa formal, les proporcions, l'harmonia i l'ordre.

El Renaixement marcà el naixement de la concepció de l'artista com a individu i la seva valoració social i cultural.

Quattrocento

Quattrocento: etapa d'indagació i experimentació.

Arquitectura

Es deixà de banda l'art gòtic per investigar i reinterpretar l'art clàssic, adaptant-lo als nous temps sense limitar-se a una simple imitació. Seguint els models clàssics, aparegué una arquitectura harmònica que utilitzava un mòdul com a base per determinar les mesures de l'edifici. No s'imitaren literalment els models antics, però sí que es prengueren elements arquitectònics clàssics, com ara:

• arcs de mig punt,
• columnes d'ordre clàssic,
• cúpules,
• proporció, harmonia i ordre compositiu.

També sorgí la figura de l'arquitecte com a dissenyador: l'arquitecte projectava l'obra i l'obrer l'executava segons les pautes establertes. Els dos màxims exponents d'aquesta etapa foren Brunelleschi i Alberti.

Escultura

En l'escultura hi ha una clara semblança amb el món clàssic: es buscà la perfecció de les formes, la importància de la figura humana i la seva representació ajustada a un sistema de proporcions. Es valorà el nu, el retrat i materials com el marbre o el bronze. A més, a l'escultura renaixentista s'aplicà la perspectiva per aconseguir una major versemblança espacial.

Els escultors més significatius d'aquest període foren Ghiberti i Donatello.