La Renaixença Catalana: Orígens, Fites i Autors Clau

Causes de la Renaixença Catalana

Irrupció del Romanticisme Europeu

El Romanticisme és un moviment cultural que abasta totes les arts, una reacció a la Il·lustració i al Neoclassicisme i a la imposició d’un model de creació. Els romàntics volen una llibertat absoluta per crear, que la imaginació de l’artista no tingui límits.

Els romàntics manifesten la decepció del món materialista imperant i cerquen un espai idealitzat (l’Edat Mitjana) o una època de la vida ideal (la infantesa, espontània i pura, no corrompuda). Alhora, creen escenaris de misteri, de fantasia i de nostàlgia.

Recuperació Econòmica i Demogràfica Post-Decadència

La Revolució Industrial (1760-1830) transforma el model econòmic mundial. Passem del ruralisme (agricultura i artesania) a la mecanització i a la producció en cadena, desenvolupades a les grans ciutats.

La burgesia s’afirma com la nova classe dirigent, relegant l’aristocràcia. La Renaixença serà un projecte cultural promogut i finançat per la burgesia catalana.

Despertar Cultural i Lingüístic Català

Es produeix una revifalla i ressorgiment de la llengua i la cultura catalana, després d’un període de marginació progressiva en el món de les lletres i l’administració. El català era llengua d’ús popular i no literari.

Davant dels canvis polítics i culturals a Europa, com la Revolució Francesa de 1789, la Renaixença s’inspira en els ideals de llibertat contra la imposició i reivindica la presència de la llengua catalana.

Objectius de la Renaixença

L’objectiu general és normalitzar la situació de la llengua catalana de manera que no sigui només d’ús popular, sinó també la llengua de la literatura i la cultura.

Per aconseguir-ho cal treballar en els àmbits següents:

• Divulgar la història i la literatura de l’Edat Mitjana.
• Recollir i divulgar la literatura popular.
• Promoure tots els gèneres de l’activitat literària.
• Potenciar la presència del català en diaris, revistes, obres de ciència i divulgació.
• Dotar el català de normes gramaticals i lèxiques per esdevenir llengua moderna.
• Crear institucions per potenciar l'activitat científica.

Etapes Clau de la Renaixença

Publicació de "La Pàtria" (1833)

Poema de Bonaventura Carles Aribau que estableix els principis bàsics de la Renaixença amb una visió romàntica.

Instauració dels Jocs Florals (1859)

Es van restituir per retornar el prestigi a les lletres catalanes i afavorir una nova pedrera literària.

Publicació de "L'Atlàntida" (1878)

Poema èpic de Jacint Verdaguer, que es pot equiparar a les grans obres de la literatura europea.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Poeta romàntic, creador de poemes èpics complexos i poemes breus d’estil popular. També va escriure rondalles, llegendes, llibres de viatges i articles periodístics. De les seves obres destaquen dos poemes èpics: L’Atlàntida (1878) i Canigó (1886).

És la gran figura del Romanticisme català, que li permet expressar el seu temperament idealista, apassionat i rebel. Dona protagonisme a la natura, als mites i els símbols, a la nostàlgia del passat i a la valoració de la cultura popular.

Àngel Guimerà (1845-1924)

Dramaturg, creador de drames romàntics escrits en vers on l’acció se situa en èpoques passades. Els protagonistes són éssers heroics abocats a un destí tràgic. Les seves obres tracten sobre passions humanes, la llibertat i la injustícia, com ara Mar i cel (1888).

És el dramaturg més important de la literatura catalana i un clar exponent de la Renaixença, amb drames primer romàntics i després realistes.

Narcís Oller (1846-1930)

Novel·lista realista que cerca els seus arguments en la societat del segle XIX i en la complexitat dels individus. No té models de novel·la catalana moderna, però la seva intenció és fer el retrat objectiu de la realitat. Destaquen obres realistes com La Febre d’Or (1890-92) i La Bogeria (1899).

És l’autor que, amb les seves obres principals, s’allunya més del romanticisme de la Renaixença i s’apropa més al realisme i naturalisme de finals de segle.

El Text Narratiu

Relata fets i processos reals o fantàstics protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats. És un text subjectiu.

Estructura Interna del Text Narratiu

Ordre cronològic dels fets organitzats en plantejament, nus i desenllaç (tot i que pot haver-hi alteracions en la cronologia com l'anticipació o el flaixbac). El narrador pot ser omniscient, personatge, testimoni o objectiu i extern al relat. Hi ha alternança de narració, descripció i diàleg.

Recursos Lingüístics del Text Narratiu

Verbs d'acció amb pretèrit perfet simple o perifràstic. Verbs descriptius amb imperfet. Connectors temporals i locatius per situar-se en el temps i l'espai, i per fer progressar el relat. Vocabulari formal i informal, amb connotacions pejoratives o positives.

Formes del Text Narratiu

• Novel·la, conte, rondalla, llegenda, faula, mitologia.
• Memòria, biografies, autobiografies.
• Llibres de viatge, cròniques històriques.
• Guions de cinema, TV, ràdio.
• Dietaris, cartes.

El Text Explicatiu

Intenció del Text Explicatiu

Transmetre informació i coneixements de forma clara. És un text objectiu.

Estructura Interna del Text Explicatiu

Ordre lògic d'idees o de conceptes amb o sense gràfics i il·lustracions, organitzades en introducció, desenvolupament, conclusió i fonts d'informació. Creació de temes i subtemes numerats. El narrador és extern i objectiu, no intervé ni jutja els fets.

Recursos Lingüístics del Text Explicatiu

Verbs en present que expressen veritats generals o científiques. Oracions subordinades causals, finals, consecutives. Connectors organitzadors i lògics (per tant, així, però...). Vocabulari formal, especialitzat amb camps lèxics, sinònims i famílies de mots.

Formes del Text Explicatiu

• Treballs monogràfics, tríptics informatius, informes i conferències.
• Exàmens, apunts, llibres de text, projectes de recerca.
• Tesi doctoral, articles divulgatius.

El Text Argumentatiu

Intenció del Text Argumentatiu

Presentar proves i raons per defensar una opinió, una idea i per convèncer algú. És un text subjectiu.

Estructura Interna del Text Argumentatiu

Presentació del tema o tesi. Desenvolupament dels arguments i exemples; anticipació de contraarguments. Presentació de les conclusions. El narrador és de 3a persona, mai de primera.

Recursos Lingüístics del Text Argumentatiu

Verbs com creure, pensar, opinar. Oracions subordinades causals, consecutives, adversatives. Connectors de causa, conseqüència, ordre, finalitat, oposició. Numerals ordinals. Cometes per a les citacions d'altres textos.

Formes del Text Argumentatiu

• Assaig, articles d'opinió, editorials de premsa, cartes al director.
• Tertúlies, debats.

El Text Descriptiu

Intenció del Text Descriptiu

Destacar les característiques, qualitats i defectes d'allò descrit. És un text subjectiu. Exemples: novel·les, contes, retrats, caricatures, ressenyes biogràfiques.

Estructura Interna del Text Descriptiu

Ordre espacial de les expansions qualificatives: d'esquerra a dreta, de dalt a baix, de dins a fora... Si el narrador és extern, descriurà objectivament. Si és omniscient, descriurà des d'un punt de vista intern, comunicant subjectivament les sensacions i sentiments.

Recursos Lingüístics del Text Descriptiu

Adjectius, comparacions, oracions de relatiu. Llenguatge retòric en les descripcions literàries.

Diftongs Creixents

• g+u+vocal / q+u+vocal
• principi i+vocal / hi+vocal
• vocal+i+vocal / vocal+u+vocal

Diftongs Decreixents

• vocal+i
• vocal+u

Hiat (Separació Sil·làbica)

• consonant+i+vocal
• consonant+u+vocal

Dígrafs

No se separen: qu, gu, ll, ny.

Normes d'Accentació: Agudes

S'accentuen si acaben en vocal, vocal+s, -en, -in.

Normes d'Accentació: Planes

S'accentuen al contrari de les agudes.

Normes d'Accentació: Esdrúixoles

Sempre s'accentuen.

Normes Generals d'Accentació

Ús de l'accent obert (à, è, ò) i tancat (é, ó, í, ú).

Verbs Transitius (VT)

Necessiten complement directe.

Exemple: En Blai estén la roba.

Verbs Intransitius (VI)

No necessiten complement directe.

Exemple: En Blai ha relliscat.

Verbs Intransitius amb SP i CI

Verbs com: agradar, desagradar, importar, interessar, molestar, preocupar.