Renaixença Catalana: Romanticisme, Naturalisme i Autors Clau

La Renaixença: Context i Objectius

La Renaixença va ser un moviment cultural i literari català del segle XIX amb uns objectius clars:

• Conscienciar la societat de la situació de diglòssia i dotar de prestigi social la llengua i la literatura catalanes, tant entre les classes benestants com entre les populars.
• Descobrir i divulgar la història i els clàssics medievals catalans.
• Recollir la tradició oral popular.
• Crear una literatura culta en català en tots els gèneres.
• Crear una premsa i editorials fortes per difondre aquesta literatura i la cultura en general.
• Potenciar les institucions culturals ja existents i crear-ne de noves.
• Unificar l'ortografia i la gramàtica, i recopilar el lèxic català.
• Crear un model de llengua literària estàndard.
• Recuperar la consciència d'unitat lingüística entre els territoris de parla catalana.
• Aconseguir el reconeixement internacional del català com a llengua romànica diferenciada de l'occità.

Moviments Estètics Dominants

Romanticisme

Va ser el moviment estètic que va dominar la literatura de la Renaixença. Oposat a la Il·lustració, va aparèixer a Alemanya i Anglaterra cap al 1770 i posteriorment va passar a França (amb autors destacats com Poe, Hugo, Leopardi...).

Característiques principals:

• Subjectivitat: A diferència de la concepció anterior de l'art com a imitació de la realitat, el Romanticisme proposa que l'obra ha de reflectir el jo subjectiu, l'estat d'ànim de l'autor.
• Irracionalisme: La raó deixa de ser l'únic instrument vàlid per captar la realitat, donant pas a la importància dels sentiments, la intuïció i la imaginació (present en obres com Dràcula o Frankenstein).
• El geni romàntic: L'artista es considera un ésser superior, capaç de copsar la veritable realitat i desvelar els secrets de l'univers i la natura.
• La Natura: Esdevé un reflex de l'estat d'ànim de l'autor i del caos de l'univers (paisatges amb ruïnes, tempestes, la nit, les ombres...). És vista com a sàvia i no contaminada pels prejudicis humans.
• Evasió: L'objectiu és permetre al lector evadir-se de la realitat. Sovint, es considera que l'únic camí per aconseguir aquesta llibertat absoluta és la mort, idealitzant de vegades el suïcidi.

Els temes principals del Romanticisme català són:

• La nostàlgia pel passat de l'Edat Mitjana (aquest passat sovint es mitifica).
• L'exaltació del paisatge i de la terra.

Naturalisme

Sorgeix a França cap al 1870, en una època de grans descobriments científics que comporten canvis socials (en economia, treball, medicina...). Émile Zola és considerat el principal teòric i impulsor del moviment.

Principis fonamentals:

• Determinisme: Es basa en la teoria que el comportament humà està condicionat per l'herència biològica i el medi social.
• Observació i Experimentació: Els autors observen i descriuen el comportament de personatges (sovint de classes baixes o marginals) en diferents entorns socials, analitzant com aquests influeixen en les seves vides. La psicologia dels personatges reflecteix aquestes observacions.
• Crítica Social: L'objectiu és sovint fer una crítica de la societat amb una voluntat reformadora.

Figures Destacades de la Renaixença

Jacint Verdaguer (1845-1902)

La seva poesia és eminentment religiosa i patriòtica, i assoleix la màxima qualitat quan esdevé més personal i íntima. Hi predominen la temàtica mística i l'amor per la natura, però sense oblidar el registre amorós i el patriòtic. També va conrear la prosa, tot i que en menor grau.

Obres més importants: L'Atlàntida i Canigó.

Àngel Guimerà (1845-1924)

Es va iniciar com a poeta, escrivint bàsicament poemes narratius i patriòtics. La seva trajectòria com a dramaturg és especialment rellevant i es pot dividir en tres etapes:

• 1879-1890: Primera etapa, més romàntica. Escriu tragèdies i drames històrics en vers decasíl·lab, ambientats gairebé sempre a l'època medieval.
• 1890-1900: Etapa de plenitud. Realitza una síntesi entre elements romàntics i realistes/naturalistes. Escriu obres en prosa ambientades a l'època contemporània (com Mar i Cel, Maria Rosa, Terra Baixa), però que mantenen una visió intensa i sovint tràgica del món i dels personatges.
• 1900-1924: Darrera etapa. Influenciat per l'èxit comercial, escriu algunes obres per encàrrec. Paral·lelament, experimenta amb diferents fórmules teatrals, sovint sense l'èxit de l'etapa anterior.