La Renaixença i Jacint Verdaguer: Història i Literatura

La Renaixença: El ressorgiment de la cultura catalana

És el moviment de recuperació política i cultural al llarg del segle XIX; tracta de dignificar la llengua catalana i reestablir als territoris on aquesta es parlava una literatura nacional, al mateix nivell que la de qualsevol país europeu. Això implicava la superació dels tres segles anteriors i el retrobament amb la gran literatura de l'Edat Mitjana. El moviment va ser, abans que res, polític, i va néixer de la voluntat de la burgesia catalana per diferenciar-se de la resta d'Espanya.

Personatges i institucions

Es diu que la Renaixença es va iniciar l'any 1833 amb la publicació de "La Pàtria", de Bonaventura Carles Aribau, a la revista "El Vapor". L'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, la Universitat de Barcelona o alguns sectors de l'Església foren les institucions més rellevants durant aquest període.

Els Jocs Florals

Restauració dels Jocs Florals de Barcelona a partir de l'any 1859. Eren certàmens literaris que esdevenien promotors i difusors de la llengua i la literatura catalana.

Autors importants

• Bonaventura Carles Aribau
• Àngel Guimerà
• Jacint Verdaguer
• Narcís Oller

Aquests tres últims van ser premiats en el certamen en els inicis de les seves carreres literàries.

Jacint Verdaguer i la Renaixença

L'autor més important de la literatura catalana del segle XIX. Va ser capaç d'escriure una poesia enormement ambiciosa (i també una bona prosa) en un català modern i assequible sense altres precedents que els escriptors medievals. Va crear una llengua literària del no-res, després de tres segles de decadència.

Va néixer a Folgueroles (Osona) l'any 1845 i va morir a Vallvidrera (Barcelonès) l'any 1902. Se'l considera un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes i el màxim exponent de la Renaixença. El bisbe Josep Torras i Bages el va qualificar de "Príncep dels poetes catalans". També se'l coneix com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.