La Renaixença i la Literatura Catalana del Segle XIX
La producció literària del segle XVI està marcada per 2 fets bàsics: l'humanisme i la Renaixença.
Al segle XVI, en el camp de la poesia culta: Pere Serafí, Joan Timoneda i Cristòfor Despuig.
La literatura del segle XVII destaca Francesc V. Garcia (Rector de Vallfogona), Francesc Fontanella.
Al segle XVIII Rafael D'Amat i de Cortada (baró de Maldà) i Joan Ramís.
L'HUMANISME:
Un corrent de pensament que representava la recuperació dels autors grecs i llatins de l'època clàssica, estava estretament relacionat amb el RENAIXEMENT: Moviment cultural i artístic que va néixer a Itàlia i es va escampar per diversos països.
EL SEGLE XIX: LA RENAIXENÇA
Catalunya va viure una profunda transformació social i econòmica provocada pel procés d'industrialització. El creixement de la indústria es va veure afavorit per la implantació progressiva del ferrocarril i la màquina de vapor.
Com a causa de la industrialització van sorgir burgesia industrial (classe dominant) i un proletariat format per una massa obrera d'assalariats sotmesos a dures condicions de vida.
Després de 3 segles de decadència en el conreu de la literatura culta, es va produir una lenta però progressiva recuperació de la llengua i la literatura catalanes que es va articular en un moviment històric i cultural -> RENAIXENÇA.
Cal buscar aquests orígens en el desenvolupament econòmic i social de Catalunya, enfront d'una Espanya rural i antiindustrial.
La Renaixença va provocar una presa de consciència nacionalista en la societat, que al final de segle es va reflectir en diversos projectes polítics de caràcter catalanista. El programa tenia uns objectius:
- Recuperar l'ús de la llengua catalana en els àmbits culturals i literaris, que s'havien perdut.
- Rescatar de l'oblit el passat medieval i la tradició cultural de la nació catalana.
- Crear una literatura pròpia desvinculada dels models literaris castellans.
- Restablir els JOCS FLORALS.
Els JOCS FLORALS estaven presidits per temes de: PATRIA, AMOR i FE.
En la literatura catalana del segle XIX destaquen especialment 3 escriptors: JACINT VERDAGUER (POESIA), NARCÍS OLLER (NARRATIVA), ÀNGEL GUIMERÀ (TEATRE).
ROMANTICISME:
Va ser un moviment que va néixer al nord d'Europa i es va estendre arreu a la primera meitat del segle XIX.
JACINT VERDAGUER: L'atlàntida i el Canigó
ÀNGEL GUIMERÀ:
- 1ª etapa: Mar i cel (1888) obra més important.
- 2ª etapa: Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897), La filla del mar (1900).
NARCÍS OLLER: L'Escanyapobres, La febre d'or, La bogeria, Pilar Prim.
DIERESIS:
- Porten dièresis: agraïment, raïm, heroïcitat, cloïssa, fluïd, conduïren, heroïna, beneït, peüc, països, reüll, amoïnis, exigüitat, jesuïta, Lluïssa, oïda... (acabats en air, isme, ista com agrair i trair i ateisme i europeista)