La Renaixença i els primers moviments anticentralistes a Catalunya

1. El redreçament cultural: La Renaixença

1.1. La persistència de la identitat catalana

- Pràctica desaparició de la llengua catalana després de més d'un segle del Decret de Nova Planta. Deroga les lleis i institucions de l'antiga Corona d'Aragó per identificar-se amb les lleis i la llengua de Castella.

- Malgrat això, la societat catalana va mantenir la llengua pròpia a la seva vida quotidiana dins l'estat centralitzat.

1.2. La Renaixença de la llengua i la cultura catalanes

- La Renaixença és un moviment cultural que reivindica l'ús públic i literari del català. (L'oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau)

- L'estudi del passat medieval que molts historiadors van difondre, així com juristes que difonen el dret català i d'altres que busquen les arrels del folklore.

- A partir de 1859 es celebren els Jocs Florals, que són una plataforma per difondre la llengua literària en català. Al darrer terç del segle XIX destaquen Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà, que plantegen problemàtiques socials a les seves obres. A finals del segle XIX reneix la novel·la catalana amb Narcís Oller.

1.3. La Renaixença popular

- En oposició a la Renaixença literària es desenvolupa la Renaixença popular, que defensa el català que es parla.

- Gran projecció popular. Destaquen Anselm Clavé, que arrela el català a les classes populars; Serafí Pitarra, amb el seu teatre satíric, que té molt bona acollida entre les classes populars; i Frederic Soler (Pitarra) i Conrad Roure (Terrades), també mitjançant obres satíriques d'agitació política.

- Simultàniament, el català comença a incorporar-se a diaris i revistes, com ara el Diari Català, la revista La Tramuntana o els diaris satírics La Campana de Gràcia.

2. Els primers moviments anticentralistes

2.1. Les primeres revoltes populars i l'anticentralisme

- La construcció de l'Estat es fa des del centralisme, on les Corts són les úniques dipositàries de la sobirania nacional.

• El que fan les Corts afecta a tota Espanya.
• El que fa el Parlament de Catalunya només afecta a Catalunya.

- Sota el regnat d'Isabel II, es produeixen moviments populars (treballadors urbans i una part de la petita burgesia) contra l'estat centralista i el capitalisme incipient.

- A la Dècada Moderada es torna a imposar el centralisme i l'ordre.

2.2. Les propostes foralistes del carlisme

- Els carlins catalans, que tenen implantació bàsicament rural, defensen a Catalunya les seves institucions tradicionals i s'oposen al centralisme i al liberalisme.

- El seu pretendent, Carles, defensa una monarquia federalitzant i els antics furs de Catalunya.

- El 1872, durant la Tercera Carlinada, el pretendent redacta un manifest i, el 1874, els carlins catalans creen la Diputació de Catalunya com a òrgan suprem de Catalunya.