Renaixença Popular i Federalisme: Moviments Socials del s. XIX

Història2,83 KB

Renaixença popular: focs artificials

  • Moviment cultural en defensa de la utilització del català “que es parla”.
  • Recolzament de la literatura i teatre populars, amb temes quotidians.
  • Polèmica del català plebeu vs. català culte (llengua medieval, arcaica, amb formes artificioses).
  • Autors progressistes, amb menys pretensions formals: Josep Anselm Clavé, Abdó Terradas, Frederic Soler.
  • Menyspreu dels ambients cultes, però gran difusió popular.
  • Cap a 1870: apropament d’ambdós corrents per sumar esforços en l’impuls de la llengua.
  • Els Jocs Florals es popularitzen, convertint-se en festa cívica i plataforma de difusió del català.

El català s’incorporà a publicacions com:

  • Diari Català (fundat per Valentí Almirall)
  • Revista La Tramuntana (anarquisme)
  • La Campana de Gràcia; L’Esquella de la Torratxa (periòdics republicans)

Aquestes publicacions ajudaren a la difusió de la llengua en espais públics.

Moviments anticentralistes i crítica al centralisme

  • Construcció de l'Estat liberal: criticat per sectors catalans que defensaven la descentralització (carlisme, federalisme, autonomisme).
  • Constitucions del s. XIX: centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar.
  • Espanya com a nació única i Corts dipositàries de la Sobirania Nacional.
  • Crítica del progressisme català, que demana més atribucions als ajuntaments i diputacions.
  • Moviments populars (bullangues).

El federalisme

  • Dintre del republicanisme existien dos corrents: unitaris i federals.
  • 1868: neix el Partit Republicà Democràtic Federal (Pi i Margall, Salmerón, Estanislau Figueres).

Principis del federalisme:

  • República.
  • Separació església/estat.
  • No intervenció de l'exèrcit en política.
  • Ampliació del sufragi.
  • Regulació de les condicions laborals.

Implantació a Catalunya, especialment en els medis urbans, amb suport de la petita burgesia i difusió entre el proletariat industrial.

Pacte de Tortosa

El 1869, federals catalans (Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé...) i representants d’antics territoris de la Corona d’Aragó signen el Pacte Federal de Tortosa.

Objectius:

  1. Estat Federal.
  2. Tenir en compte la realitat històrica de l’antiga Corona d’Aragó.
  3. Fonamentat en la sobirania popular.

Relevància: fou la primera expressió pràctica del federalisme pactista, ja que rebutjava el separatisme (imitacions a Còrdova, Valladolid, Santiago, Éibar).

Descarregar

PDF Word HTML