La Renaixença: recuperació de la llengua i la literatura catalana

Resum

Aquest document explica el moviment de la Renaixença, que al segle XIX va voler dignificar la llengua catalana i restablir la literatura en català. Repassa les grans línies de la prosa, la poesia i el teatre romàntics, i els objectius del moviment. També situa l'inici de la Renaixença i el paper dels Jocs Florals.

Punts clau

La Renaixença és un moviment de recuperació política i cultural del segle XIX que volia dignificar la llengua i restablir la literatura catalanes.
Es considera iniciada el 1833 amb el poema La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, publicat a la revista El Vapor.
La prosa romàntica es caracteritza per l'interès per la història i la consolidació dels mites nacionals, amb exemples com L'orfaneta de Menargues d'Antoni de Bofarull.
Jacint Verdaguer és el poeta romàntic més rellevant d'aquesta època.
Àngel Guimerà representa millor l'assumpció i la superació del romanticisme en el teatre.
Els Jocs Florals van ser el punt on la Renaixença va assolir més popularitat, l'any 1859.
Un dels objectius era unificar un model de llengua literària depurada i recuperar la consciència d'unitat lingüística entre els territoris de parla catalana.

Posa't a prova

Prosa

Les primeres mostres de prosa en català les trobem a les novel·les romàntiques. Ex: L’orfaneta de Menargues d’Antoni de Bofarull. Caracteritzades per l’interès per la història i la consolidació dels mites nacionals. D’altra banda, la narrativa de costums va reflectir la realitat del moment en textos breus i humorístics. Aquesta aportació va ser el descobriment de la realitat de l’època com a tema literari. Això va provocar l’aparició de la novel·la moderna.

Poesia

La poesia va ser un gènere conreat durant el Romanticisme. D’entre tots els autors que sorgeixen del segle XIX, relacionats amb la Renaixença i els Jocs Florals, el poeta romàntic més rellevant és Jacint Verdaguer.

Teatre

Pel que fa a aquest gènere teatral, és Àngel Guimerà l’autor que millor representa l’assumpció i la superació del romanticisme.

La Renaixença

La Renaixença és el moviment de recuperació política i cultural que, al llarg del segle XIX, es va proposar dignificar la llengua catalana i restablir la literatura catalana. Això implicava retrobar la literatura de l’edat mitjana per als intel·lectuals de la Renaixença.

El moviment polític: va néixer de la voluntat de la burgesia de diferenciar-se de la resta d’Espanya.

La Renaixença es va proposar d’assolir els objectius següents:

Dotar de prestigi social la llengua i la literatura catalanes.
Unificar un model de llengua literària depurada.
Crear una literatura culta en català en tots els gèneres.
Reconstruir i divulgar l’edat mitjana i els clàssics medievals.
Rescatar i fixar la literatura popular, de transmissió oral.
Recuperar la consciència d’unitat lingüística entre els territoris de parla catalana.
Potenciar institucions existents (Acadèmia de Bones Lletres de BCN) i crear-ne de noves (Jocs Florals).

Autors i cronologia

La Renaixença es pot considerar iniciada l’any 1833 amb la publicació del poema La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, a la revista El Vapor. Cal tenir en compte que la valoració que va fer el romanticisme de les literatures nacionals va ser un factor decisiu en el desenvolupament de la Renaixença.

Una altra derivació va ser l’impuls que va donar als estudis sobre la història del país. Va ser amb els Jocs Florals quan la Renaixença va assolir més popularitat l’any 1859.

Preguntes freqüents

Quan es considera iniciada la Renaixença?

Es considera iniciada l'any 1833 amb la publicació del poema La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, a la revista El Vapor.

Quin és el poeta romàntic més rellevant de la Renaixença?

Segons el text, el poeta romàntic més rellevant és Jacint Verdaguer.

Quin autor representa millor el teatre de la superació del romanticisme?

Àngel Guimerà és l'autor que millor representa l'assumpció i la superació del romanticisme en el teatre.