La Renaixença: Recuperació de la Llengua i Literatura Catalana
Història de la Llengua i la Literatura: La Renaixença
Durant els segles XVI, XVII i XVIII, la llengua catalana havia sofert una creixent pèrdua de prestigi social, a causa de les lleis castellanes imposades al domini lingüístic català arran dels Decrets de Nova Planta (1707-1716). L’afany investigador i el redreçament econòmic de la burgesia van possibilitar la curiositat vers la nostra història, la nostra cultura i el seu redescobriment posterior. A finals del segle XVIII, les revolucions francesa i americana van marcar l’inici de la fi de l’Antic Règim. Aquestes revolucions van introduir una nova forma de pensament polític i econòmic, que consagrava la llibertat individual i dels pobles, i qüestionava l'origen diví de la sobirania reial, la societat estamental, els drets dinàstics i la propietat privada.
La Llengua Catalana al Segle XIX
El castellà estava en la posició de llengua de prestigi, mentre el català havia estat arraconat als usos col·loquials i a la literatura popular. En conseqüència, els nostres intel·lectuals desconfiaven de les possibilitats de la llengua autòctona i l’empraven només per a la poesia popular, mentre que per a la creació literària culta continuaven utilitzant el castellà.
Els prejudicis lingüístics dels autors eren tals que feien servir el castellà, fins i tot per defensar la llengua pròpia.
El moviment cívic i cultural que coneixem amb el nom de Renaixença va representar la recuperació del català per a la creació literària culta.
La Renaixença: Definició i Abast
La Renaixença, en un període de temps comprès entre la Decadència i el Modernisme (segle XIX), és un moviment d’ampli abast cultural que impulsa un procés de recuperació de la societat, la llengua i la literatura catalanes. Sorgeix de la burgesia i després passa a les classes més populars com a conseqüència de la Revolució Industrial.
Durant la Renaixença, la nostra llengua va recuperar els usos literaris cultes. Els intel·lectuals van començar a veure la llengua com el signe d’identitat més propi i van aprendre a confiar en les possibilitats comunicatives i expressives del català.
En aquest període, la literatura culta va augmentar en quantitat i qualitat, des de la poesia fins al teatre. Aquesta recuperació va anar íntimament lligada a un procés de conscienciació nacionalista.
Períodes Clau de la Renaixença
Els Inicis (1833-1859)
Marcats per la publicació del poema La Pàtria d’Aribau. És una època dominada per la diglòssia, on la literatura adopta temes autòctons, però expressats en castellà.
La Consolidació (1859-1877)
Suposa el triomf de la Renaixença amb la restauració dels Jocs Florals i la creació d’institucions com Lo Rat Penat. Aquest període veu l’aparició de poetes com Marià Aguiló o Jacint Verdaguer, l’autor més important que va triomfar als Jocs Florals amb L’Atlàntida.
La Transició (1877-1902)
La literatura catalana entra en l’òrbita europea amb la introducció del Realisme i del Naturalisme, amb autors com el mateix Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà.
Causes de la Renaixença
- Socioeconòmiques: La Revolució Industrial va fer possible la recuperació de l’economia a finals del segle XVIII i va generar una nova classe dirigent: la burgesia industrial.
- Culturals: Interès creixent vers les coses pròpies i la recerca arqueològica del passat històric, que va despertar l’interès per la llengua, les lleis i les institucions antigues.
- La difusió del Romanticisme: Recreació del passat històric.
El Romanticisme i la Renaixença
El Romanticisme va ser decisiu en el desvetllament de la Renaixença i va esdevenir la via d’expressió dels seus autors.
Aquest moviment artístic i, bàsicament, literari, totalment oposat al Neoclassicisme, es va iniciar a finals del segle XVIII a Alemanya i Anglaterra, influenciat pels moviments revolucionaris liberals i nacionalistes de l'època. A Catalunya, les idees romàntiques es van donar a conèixer per primera vegada a través de la revista El Europeo, redactada per autors catalans com Bonaventura Carles Aribau i Ramon López Soler. La mort de Ferran VII va propiciar un canvi polític que va possibilitar el triomf definitiu del Romanticisme, amb la fundació de la revista El Vapor i la publicació d'obres clau com el pròleg de la novel·la Los bandos de Castilla.
El Romanticisme va afavorir el tipisme, la visió estereotipada i folklorista de cada país, així com l'exotisme de països llunyans. També va promoure la nostàlgia per les tradicions festives, religioses i folkloristes pròpies.
Tipus de Romanticisme a Catalunya
- Romanticisme Liberal: Defensa la llibertat en qualsevol àmbit i segueix la política liberal més avançada. Autors destacats inclouen Víctor Hugo i Alexandre Dumas. A Catalunya, les plataformes més importants van ser El Propagador de la Libertad i El Vapor, amb figures com Víctor Balaguer.
- Romanticisme Conservador (Historicista): El seu model és Walter Scott i Manzoni. Aquesta corrent es defineix pel medievalisme i per la utilització de la història per conèixer l’esperit del poble. Es caracteritza per la insatisfacció amb el món real i la fugida a altres èpoques. També reivindica el català, no només en l’àmbit literari, sinó en tots els àmbits.