La Renaixença: Redescobriment de la Cultura Catalana al Segle XIX

La Renaixença: Moviment de Recuperació Cultural i Política

La Renaixença fou un moviment de recuperació política i cultural que dignificà la llengua catalana i la restablí als territoris on es parlava com a llengua literària nacional. Nasqué de la burgesia catalana per diferenciar-se de la resta d'Espanya, amb un caràcter més agrari que no pas industrial. S'inicià el 1833 amb la publicació del poema La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, a la revista El Vapor. Fou impulsat per erudits i historiadors com Antoni Puigblanch i Marià Aguiló. A mitjan segle XIX ja hi havia institucions com la Universitat de Barcelona (UB), l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i alguns sectors de l'Església. El 1859 es restauraren els Jocs Florals, on els grans autors de la Renaixença foren: Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer i Narcís Oller. Tot i això, hi hagué polèmica perquè es consideraven els Jocs Florals anacrònics i conservadors, encara que molts autors hi acabaren participant.

Jacint Verdaguer: El Gran Poeta del Segle XIX

Jacint Verdaguer és l'autor més important de la literatura catalana del segle XIX, amb una poesia sense precedents. És comparable a Ramon Llull, ja que tots dos, sense cap base anterior, crearen una llengua literària. Nasqué a Folgueroles el 1845 en una família pagesa. Als 10 anys entrà al seminari de Vic, fou ordenat sacerdot el 1870 i guanyà els Jocs Florals el 1877 amb L'Atlàntida. Durant aquesta època també escrigué Flors de Calvari i En defensa pròpia. Fou un autor popular per la seva poesia lírica, amb moltes cançons, utilitzant una temàtica mística, amb l'amor per la natura i un registre amorós i patriòtic. Un exemple és L'emigrant (Cuba). Les seves millors obres són:

• L'Atlàntida: epopeia on la descoberta del continent americà es barreja amb elements mitològics i un llenguatge ric.
• Canigó: exaltació de tall llegendari i d'influència romàntica, que barreja personatges històrics amb elements llegendaris i fantàstics.

Àngel Guimerà: El Mestre del Teatre Català

Àngel Guimerà fou l'autor de teatre més important del segle XIX, amb una gran popularitat i una obra molt diferent de la que es feia a Europa. Nasqué a Tenerife el 1845. La seva trajectòria com a dramaturg es pot dividir en:

• Tragèdies històriques (etapa Mar i Cel, amb influència del drama romàntic).
• Obres més realistes (escrites en prosa i ambientades en l'època contemporània de l'autor, com Terra Baixa).
• Última etapa (principis del segle XX, intentant retornar a l'esperit de les seves primeres tragèdies).

Narcís Oller i el Realisme a Catalunya

Al segle XIX, el corrent dominant a Europa fou el realisme, centrat en la nova realitat social i urbana, amb novel·les importants com Madame Bovary i David Copperfield. El naturalisme, creat a França per Émile Zola, pretenia furgar en les causes biològiques i ambientals del comportament humà, amb autors com Galdós o Clarín. Narcís Oller dignificà el gènere durant la Renaixença. Nascut a Valls el 1846, estudià dret i començà escrivint en castellà, amb ús de castellanismes i onomatopeies.