La Renaixença i el teatre català: cultes, populars i el sainet
Resum
El text presenta el teatre català durant la Renaixença, distingint entre el teatre culte (romàntic i realista) i el teatre popular. Explica les obres i l'evolució d'Àngel Guimerà, les característiques del sainet i la figura d'Eduard Escalante. Inclou també una breu classificació dels registres lingüístics.
Punts clau
- La Renaixença va tenir èxit de públic sobretot per l'interès de la burgesia i la menestralia urbana.
- El teatre culte es repartia entre el moviment romàntic i el realista.
- Àngel Guimerà va començar amb obres romàntiques i cap a 1890 va passar a un teatre més realista.
- El sainet és una peça curta de caràcter burlesc, d'acte únic, que només pretén divertir.
- Eduard Escalante va ser el gran mestre del sainet valencià, amb el seu teatre reflectint la vida popular de València al segle XIX.
- Els registres lingüístics es poden classificar per tema, canal, grau de formalitat i intencionalitat comunicativa.
La Renaixença i el Teatre Català: De l'Èxit a les Dues Corrents
La Renaixença, el teatre tingué un gran èxit a causa principalment de l'interès que hi mostraren classes socials en auge, com la burgesia i la menestralia urbana. Es van distingir dues classes de teatre: el culte i el popular.
Teatre Culte: Romanticisme i Realisme
La producció teatral culta en la nostra llengua es reparteix entre dos moviments dominants: el romàntic i el realista.
- Romàntic: Destaquen els drames històrics de Víctor Balaguer. La seva obra més important fou Don Joan de Serrallonga.
- Realista: Es dedicava a retratar amb fidelitat la societat del seu temps. Àngel Guimerà va ser el més important, qui al principi conreà el romanticisme.
Àngel Guimerà: Evolució i Obra Dramàtica
Guimerà fou una de les figures més respectades del seu temps, no solament literàriament, sinó també política i socialment. La primera obra teatral que va escriure fou Gal·la Placídia, la seguí Judith de Welp. Aquestes obres s'inclouen en l'àmbit romàntic, ja que es tracta de tragèdies que recreen ambients passats.
Cap a 1890, Guimerà feu un gir en la seva obra i començà a comprometre's amb el món present, decidint escriure un conjunt d'obres dramàtiques més realistes. A partir de 1900, abandonà aquest corrent més realista i començà un període de vacil·lacions en el qual va posar en pràctica altres tipus d'obres, com el drama burgès.
El Teatre Popular: Característiques i Autors
El teatre popular descrivia escenes de la vida quotidiana i diària. Els autors d'aquest corrent defensaven en els textos literaris la llengua que es parlava al carrer, amb ambients i registres col·loquials. Les peces més representades són: l'entremès i el sainet.
El Sainet: Peça Curta de Caràcter Burlesc
El sainet és una peça curta de caràcter burlesc.
Característiques:
- Únic propòsit: divertir i fer riure.
- No tenia pretensions literàries.
- Argumentació mínima, basada en situacions que es repetien sovint.
- Acte únic.
Autors destacats: Josep Robrenyo, Francesc Renart, Francesc Palanca i Roca, Josep Bernat i Baldoví i Eduard Escalante.
Eduard Escalante: El Mestre del Sainet Valencià
Eduard Escalante, nascut al Cabanyal el 1834. El 1855 va escriure Dos miracles de Sant Vicent, però de seguida començà a conrear el gènere que el faria famós: el sainet. El primer sainet fou 10, 19 i 90, seguit de molts altres. El teatre d'Escalante reflecteix, en l'àmbit lingüístic, la realitat de la ciutat de València en la segona meitat del segle XIX entre les classes populars.
Recursos Lingüístics
Els recursos lingüístics es poden classificar segons diversos criteris:
- Tema: generals o especialitzats.
- Canals: oral i escrit.
- Grau de formalitat: superior o inferior, ús privat/públic.
- Intencionalitat comunicativa: informar-se, regular la vida social, orientar l'opinió i la conducta, crear bellesa.
Tipus de Registres Lingüístics
Els principals tipus de registres lingüístics són:
- Científic i tècnic
- Acadèmic
- Jurídic i administratiu
- Literari
- Periodístic i publicitari
- Col·loquial
Descarregar
PDF Word HTMLPreguntes freqüents
Quines eren les dues classes de teatre durant la Renaixença?
Durant la Renaixença es distingien el teatre culte, que incloïa els moviments romàntic i realista, i el teatre popular, que descrivia escenes de la vida quotidiana. El teatre popular defensava la llengua que es parlava al carrer.
Què és un sainet?
El sainet és una peça curta de caràcter burlesc, d'acte únic, amb una argumentació mínima basada en situacions que es repetien sovint. El seu únic propòsit era divertir i fer riure.
Quina va ser l'evolució d'Àngel Guimerà?
Guimerà va començar amb tragèdies romàntiques com Gal·la Placídia i Judith de Welp. Cap a 1890 va passar a escriure obres més realistes i a partir de 1900 va viure un període de vacil·lacions amb altres tipus d'obres, com el drama burgès.
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.