Renaixença i vocabulari català: gramàtica i autors

Altres llengües estrangeres2,71 KB

Categoria i funcions gramaticals

Copulatives: i, ni

Què = pronom interrogatiu; Que = pronom relatiu o conjunció

Tipus de mots segons l'origen

Mot patrimonial: mot que ha evolucionat progressivament de la llengua mare. Ex.: llop, calaix, aigua...

Cultisme: mot que s'ha adaptat directament d'una llengua clàssica i no ha sofert l'evolució dels mots hereditaris. Ex.: articulu → article

Llatinisme: expressions o mots llatins que s'han incorporat a la llengua catalana sense cap modificació i que es mantenen actualment vius. Ex.: inter nos → entre nosaltres

Renaixença (segle XIX)

Poesia: Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer va ser el màxim exponent de la poesia catalana del segle XIX, tant per l'extensió de la seva obra com pel grau d'elaboració i complexitat. Va conrear la poesia lírica i l'èpica i, a més, és també un gran prosista. Tota la seva producció està marcada pel cristianisme i l'amor a Catalunya. Obres: Canigó i L'Atlàntida.

Teatre: Àngel Guimerà

El teatre es va consolidar més tard que la poesia. Àngel Guimerà va adoptar una actitud compromesa amb el catalanisme polític. Les seves obres presenten personatges d'origen incert, mestissos i situacions que enfronten o relacionen personatges d'ètnies diferents. Obres: Mar i Cel, La filla del mar i Terra baixa.

Novel·la: Narcís Oller

El procés de recuperació d'aquest gènere fou lent. Narcís Oller és considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Les seves obres segueixen el model realista: punt de vista omniscient, objectivitat i neutralitat, versemblança, descripcions abundants i minucioses, anàlisi psicològica dels personatges i tractament de temes de la història contemporània. Obres: La febre d'or, L'Escanyapobres i La bogeria.

Exemples lèxics i usos

  • Merlet: Per l'espai que queda entre els merlets, els soldats disparaven als seus enemics.
  • Gasiu: És un gasiu; mai ens convides a res.
  • Maremagnum: Aquesta habitació sembla un maremagnum!

Tipus de proposicions substantives

Completives: conjuncions que, si; interrogatius què, qui, quin, com, quan, quant i on.

Relatives: pronoms que, qui.

Infinitives: exemples: preguntar-vos / Em deixeu que us faci una pregunta?

Descarregar

PDF Word HTML