René Descartes: Filosofia Moderna i el Cogito Ergo Sum
René Descartes: Pare de la Filosofia Moderna
René Descartes va ser matemàtic i físic, però va destacar com a filòsof. Va donar una nova orientació a la filosofia i és considerat el primer filòsof modern per la importància que dona al subjecte de coneixement.
La seva obra es basa en la convicció que la filosofia hauria d'esdevenir un saber universal, ja que fins al moment considera que les teories existents són contradictòries.
El Mètode Cartesià: Les Quatre Regles
Descartes ens diu que hem d'allunyar-nos del coneixement tradicional. Per això, elabora un mètode de coneixement racional compost per quatre regles que caldrà aplicar en la investigació del pensament:
- EVIDÈNCIA: No acceptar com a coneixement res que no sigui clar i distint.
- ANÀLISI: Dividir els problemes i qüestions en tantes parts com sigui possible.
- SÍNTESI: Ordenar els conceptes, dels més fàcils als més complexos.
- ENUMERACIÓ: Revisar tant com calgui per evitar l'error.
Fases del Mètode: Del Dubte a la Certesa
1a Fase: Negativa (El Dubte Metòdic)
El Dubte (1a Meditació): Partint de l'escepticisme, Descartes es veu forçat a dubtar de tot:
- Els sentits poden enganyar-nos.
- L'existència del món extern (solipsisme).
2a Fase: Positiva (Les Tres Veritats)
1a Veritat: Res Cogitans (Substància Pensant)
(2a Meditació) En dubtar de tot, puc assegurar que estic dubtant: «Cogito ergo sum» (penso, aleshores existeixo). Aquesta és l'existència de la substància pensant.
Descartes conclou que aquesta primera veritat és una intuïció, ja que és clara i distinta, i totes les veritats futures ho hauran de ser.
Tipus d'Idees
En què pensa el jo? En idees, que són de tres tipus:
- Adventícies: Provenen de l'experiència externa (ex: cavall, home).
- Factícies: Les construïm fent combinacions d'idees (ex: unicorn, sirena).
- Innates: S'imposen per elles mateixes (ex: infinit, perfecció).
Ens haurem de basar en les idees innates, ja que són les úniques que ens poden ser útils a l'hora de trobar una veritat, doncs dubtem tant del món exterior com de la nostra imaginació.
2a Veritat: Res Divina (Substància Infinita)
Descartes manté que la idea de Déu (equivalent a l'infinit) es troba dins la nostra ment de manera innata. Aquesta existència es demostra a través de:
- Argument de la infinitud: La idea d'infinit ha hagut de ser creada per algú infinit.
- Argument de la causalitat aplicat al jo: Com que no soc perfecte i no m'he creat jo, existeix un creador perfecte.
- Argument ontològic de Sant Anselm: Déu, en tant que perfecte, és existent (5a Meditació).
(4a Meditació) Déu és perfecte i, per tant, benèvol. No permetria que cap geni maligne ens enganyés. Així, el dubte deixa de ser hiperbòlic i Déu passa a ser el criteri de veritat.
Per tant, l'error és causat per la voluntat de dur a terme judicis sobre allò que no coneixem.
3a Veritat: Res Extensa (Substància Extensa)
(6a Meditació) En analitzar-se un mateix, Descartes troba cos i ment, ambdós creats per Déu com a ésser omnipotent. Per tant, Déu, com a ésser perfecte, és capaç de crear un altre tipus de substància a part de la Res Cogitans: la Res Extensa.
Nota: Una substància és una realitat que no precisa d'una altra per a existir.