René Descartes: El Pare del Racionalisme Modern
Pensament filosòfic
El pensament de Descartes es basa en el racionalisme, és a dir, en la creença que el coneixement es fonamenta en la raó i la lògica. Segons l'autor, l'ésser humà pot arribar a la veritat a través de l'ús de la raó i del pensament lògic, sense necessitat de recórrer a la percepció o a l'experiència sensorial.
"Cogito ergo sum"
Una de les frases més conegudes de Descartes és "Cogito ergo sum" (penso, després existeixo), en què afirma que l'única cosa de la qual podem estar segurs és que existim. A partir d'aquesta afirmació, va desenvolupar la seva teoria del coneixement, sostenint que l'ésser humà pot arribar a la veritat mitjançant l'ús de la raó i el pensament crític.
La visió mecanicista del món
La visió del món per a Descartes és com una màquina, on sosté que tots els fenòmens naturals poden ser explicats mitjançant lleis matemàtiques i mecàniques. Aquesta visió va tenir una gran influència en el desenvolupament de la ciència moderna.
El dualisme cartesià
Descartes sosté que el cos és una màquina i que l'ànima és immortal i separada del cos. Aquesta teoria del dualisme cartesià va tenir una gran influència en la filosofia i la ciència moderna.
El dubte metòdic
Utilitza el dubte com a mètode per trobar una veritat indubtable sobre la qual construir tot el coneixement. Per això, decideix posar en dubte tot allò que no sigui absolutament cert, com:
- Les percepcions dels sentits.
- Els somnis.
Les tres substàncies
Diu que tota la realitat es pot reduir a tres substàncies:
- Substància pensant: És la ment o ànima. Té com a característica principal el pensament; és immaterial i conscient.
- Substància extensa: És el cos i tota la matèria. Funciona com una màquina.
- Déu: És la substància infinita, perfecta, eterna i causa de si mateixa.
Proves de l'existència de Déu
Descartes ofereix dues proves per demostrar que Déu existeix:
- Prova de la idea de la perfecció.
- Prova ontològica.