René Descartes: Racionalisme, Dubte Metòdic i Cogito

Filosofia i ètica2,59 KB

René Descartes: El pare del racionalisme

  • Va estudiar a l'escola La Flèche, a França, on va aprendre bona part de la filosofia aristotèlica i escolàstica.
  • Obres importants:
    • El discurs del mètode (1637)
    • Meditacions metafísiques (1641)

El pensament racionalista

  • Descartes és racionalista, ja que rebutja els arguments d'autoritat i afirma el poder de la raó per trobar la veritat.
  • Aspira a dissenyar un mètode matemàtic que permeti aconseguir veritats fermes i segures sobre les quals construir tot el coneixement.

El dubte metòdic cartesià

Per trobar veritats absolutament indubtables, utilitza el dubte metòdic, que consisteix a no acceptar cap coneixement que tingui la més mínima possibilitat de ser erroni:

  • No podem acceptar el testimoni dels sentits, ja que ens poden enganyar.
  • No ens hem de refiar del món que ens envolta, ja que el podem confondre amb un somni que sembla real però és una il·lusió.
  • No podem fiar-nos dels raonaments, perquè ens podem equivocar.
  • Possible existència d'un geni maligne (dubte hiperbòlic o exagerat) que ens pot fer confondre.

El Cogito i el criteri de veritat

  • COGITO: La veritat autènticament indubtable és que, si jo dubto, puc estar segur que existeixo. Descoberta per mitjà de la intuïció, és clara i distinta.

Amb ella s'estableix un criteri de veritat:

  • Una idea serà veritable si es pot copsar de manera clara i distinta per mitjà de la intuïció directa.

La demostració de l'existència de Déu

  • La seva existència es pot provar a partir de la idea innata d'un ésser infinit; jo no puc crear-la, ja que sóc un ésser finit i imperfecte, de manera que ha de provenir d'un ésser realment perfecte que existeix.
  • Déu és un ésser totpoderós que m'ha creat.
  • Gràcies a la defensa de l'existència de Déu, Descartes evita el solipsisme i garanteix la realitat del món, ja que un Déu perfecte i bo no permetria que visqués enganyat.

Tipus d'idees en Descartes

  • Adventícies: Procedeixen de l'exterior i es copsen amb els sentits (experiència).
  • Factícies: Producte de la meva pròpia activitat mental (imaginació).
  • Innates: Són al meu interior des del naixement i poden ser copsades de manera directa a partir de la intuïció.

Descarregar

PDF Word HTML