Els Renovadors Teatrals del Segle XIX: Ibsen, Maeterlinck i Rusiñol
Henrik Ibsen i Maurice Maeterlinck són considerats els renovadors teatrals del final del segle XIX. La seva obra influí en el teatre modernista català.
Henrik Ibsen, dramaturg noruec, nascut el 1828 i mort el 1906 (Casa de nines, 1879): Mitjançant el teatre d'idees, s'interessa i intenta resoldre els problemes socials del seu temps. Qüestiona els fonaments de la societat burgesa dominant.
Maurice Maeterlinck, poeta, dramaturg i assagista bèlgic, nascut el 1862 i mort el 1949 (La intrusa, 1890): Destaca per la seva atmòsfera. Sol presentar una obsessió per la mort i la desgràcia. Hi predominen els silencis i la representació es fa en un escenari nu.
Santiago Rusiñol, dramaturg més conegut i important del modernisme català, nascut el 1861 i mort el 1931: Dugué una vida bohèmia i es relacionà amb molts altres artistes. Un dels teòrics més importants del modernisme, va promoure les festes modernistes de Sitges i les tertúlies als Quatre Gats, i va col·laborar amb L'Avenç. Compagina la literatura amb la pintura; potencia la seva imatge d'artista dandi i intenta viure de l'art. Escandalitzava la gent amb la seva forma de vestir.
Obres curtes: Solen presentar el problema de les relacions entre l'artista i la societat. (L'alegria que passa, 1898)
Drames: Rusiñol recorre a la denúncia, el costumisme i el sentimentalisme per tal d'atreure el públic. (L'hèroe, 1903)
Comèdies, farses, sainets i vodevils: (Els Jocs Florals de Canprosa, 1902)
L'auca del senyor Esteve. (Santiago Rusiñol)
L'obra més coneguda de Rusiñol. Primer va ser publicada com a novel·la i posteriorment va ser adaptada al teatre. Descriu la història d'una família propietària d'una merceria, l'hereu de la qual vol ser artista. Això provoca un enfrontament familiar en el qual la burgesia queda retratada com una classe només preocupada pels doblers.
La novel·la modernista:
Adopta diversos elements del realisme i del naturalisme, com ara la descripció minuciosa dels paisatges i la presentació adequada dels fets. Però també incorpora elements romàntics, simbolistes i decadentistes.
Salvador Galmés, sacerdot, gran estudiós i editor de l'obra de Ramon Llull, nascut a Sant Llorenç, el 1876 i mort el 1951: Es caracteritza pel seu ruralisme, els personatges, els quals són víctimes del fatalisme tràgic, a causa de passions primitives. Destaca la bellesa i l'expressivitat del seu llenguatge, ric de metàfores. (La dida)
Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, nascuda a l'Escala en una família de propietaris rurals: Es va dedicar a l'administració de les propietats, la pintura i la literatura. Solitud es centra en l'anàlisi dels sentiments d'una dona, na Mila, insatisfeta amb la convivència amb el seu marit, un home gandul i abúlic.