Reorganització de l'Antifranquisme: Oposició Política i ETA (Anys 60)

Història2,29 KB

La Reorganització de l'Antifranquisme

Els grups d'oposició política

Als anys 60 es va produir la recomposició de l'antifranquisme. Les organitzacions opositores van planificar una nova manera de plantar cara a la dictadura, basant-se en la denúncia de les condicions de vida i la manca de llibertats polítiques.

Van crear propostes unitàries per reivindicar les llibertats polítiques i la democràcia.

  • L'esquerra va ser protagonista en la política i és la que va dur a terme la majoria de mobilitzacions. El PCE (dirigit per Dolores Ibarruri i Santiago Carrillo) tenia una forta presència en els moviments de masses. Aquest partit va patir la repressió franquista i Julián Grimau, un dels seus dirigents, va ser condemnat a mort. També van sorgir nous partits com el FLP, el PCI i el FRAP (que defensava la lluita armada).
  • El PSOE va estar condicionat per l'enfrontament entre la direcció de l'exili i la militància de l'interior. Els militants de l'interior van aconseguir el control del partit, liderat per Felipe González.
  • També hi havia un altre grup opositor creat per dissidents del mateix règim:
    • (Dionisio Ridruejo, Joaquín Ruiz-Jiménez)
    • Monàrquics, democratacristians i liberals, juntament amb republicans i socialistes, van participar en el Congrés del Moviment Europeu per tal de denunciar internacionalment la dictadura de Franco.

El nacionalisme basc i la creació d’ETA

Al País Basc, el partit PNB era el referent i inspirava al govern basc a l'exili.

ETA era un grup que volia la independència i democratitzar el País Basc.

Van aparèixer dues tendències dins d'ETA:

  1. Uns que defensaven la lluita clandestina, però mai amb violència.
  2. Els altres, que eren revolucionaris radicals, que defensaven la violència.

A partir del 1968 es van cometre els primers atemptats mortals contra policies i guàrdies civils. L'increment del terrorisme d'ETA va fer que el govern franquista tornés a considerar la violència com a rebel·lió militar. L'actuació d’ETA va provocar 44 víctimes i van ser empresonats 500 membres de l'organització.

Descarregar

PDF Word HTML