La Reorganització de les Dretes i el Bienni Conservador (1933-1935)

Reorganització de les forces de dretes

• Empresaris, comerciants i propietaris agrícoles: Partit Republicà d’Alejandro Lerroux. No s’oposaven tant a la República, sinó al seu caràcter esquerrà.
• Sectors catòlics i conservadors: Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), fundada el 1933 i liderada per José María Gil Robles. S’oposaven a la política social, religiosa i autonòmica dels governs d’esquerra.
• Oposició al marxisme i a la revolució bolxevic: Grups com Renovación Española (José Calvo Sotelo), la Comunió Tradicionalista i grups feixistes com les JONS i la Falange. Van crear un clima de temor que les dretes van aprofitar per criticar l’actuació del govern.
• Sectors de l’exèrcit: El general Sanjurjo va protagonitzar un cop d’estat l’agost del 1932 (que va fracassar). Posteriorment, es va crear la Unión Militar Española (UME) el 1933, una organització clandestina de militars de dretes i antireformistes que participaria activament en el cop d’estat del juliol del 1936.

El Bienni Conservador (1933-1935)

Les forces polítiques més importants van ser el Partit Republicà Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles. El president de la República, Alcalá Zamora, amenaçava de reformar la Constitució. El govern va ser format pel Partit Republicà Radical, que va comptar amb el suport parlamentari de la CEDA a canvi de la rectificació immediata de les reformes del bienni d’esquerres.

Principals mesures del govern de Lerroux:

• Paralització de la reforma agrària: Es van retornar les terres a la noblesa, es va anul·lar la cessió de propietats mal conreades i es va atorgar total llibertat de contractació, fet que va comportar una baixada dels salaris dels jornalers.
• Política religiosa: Aprovació del pressupost de culte i clero, i inici de negociacions per signar un concordat amb la Santa Seu.
• Amnistia: Aprovació d’una amnistia per als revolucionaris de Sanjurjo (1932) i per als col·laboradors de la dictadura de Primo de Rivera.
• Educació: Es van respectar els canvis educatius del govern anterior, però se'n va reduir el pressupost.
• Qüestió autonòmica: Paralització del projecte d’Estatut basc, fet que va provocar l’enemistat dels nacionalistes bascos.