La repartició d'Àfrica: expansió imperialista i Conferència de Berlín
La repartició d'Àfrica
L'expansió imperialista va començar a Àfrica cap al 1870. Els europeus només posseïen factories costaneres o petits enclavaments prop de la mar. A partir de 1870 es va produir l'ocupació total del territori i els enfrontaments entre els països colonitzadors.
Viatges d'exploració
Es van fer moltes expedicions d'exploració a través dels grans rius:
- Livingstone (Regne Unit): al riu Zambeze i a les cascades del llac Victòria.
- Stanley (Bèlgica): a les fonts del riu Congo.
- Brazza (França): a la marge dreta del riu Congo.
La Conferència de Berlín (1884-1885)
Les rivalitats entre els països colonitzadors van impulsar Bismarck a convocar una Conferència a Berlín, on es van adoptar acords per ocupar el territori africà:
- El principi d'ocupació efectiva: ocupar completament un territori per considerar-lo propi.
- La prohibició de l'esclavitud.
- La llibertat de comerç i de navegació pels rius Níger i Congo.
- El reconeixement de l'Estat Lliure del Congo, una colònia del rei de Bèlgica, Leopold II.
Noves potències i conflictes
A finals del segle XIX es van incorporar a la repartició d'Àfrica Itàlia i Alemanya. Malgrat la Conferència de Berlín, hi van haver conflictes entre els colonitzadors:
- Fachoda: França i Regne Unit (Sudan), on es van trobar els dos exèrcits en coincidir els plans colonialistes d'ambdós.
- Sud d'Àfrica: portuguesos, holandesos i alemanys, anglesos i colons holandesos (bòers).
- Marroc: Alemanya i França.