Repàs de Demografia, Urbanisme i Turisme a Espanya

Repàs 2a Avaluació

Demografia

Població

Cens: Recompte de població decennal per conèixer el nombre d'habitants, activitats econòmiques, nivell d'estudis, habitatge, poder adquisitiu, etc. A Europa des del segle XIII. A Espanya des de 1857, actualment als anys acabats en 1. El 2011 va ser el darrer. La població espanyola a principis de 2013 era de 46.196.278 habitants, disminuint per primer cop des de 1981.

Cicle demogràfic antic: Anterior a la Revolució Industrial. Altes taxes de mortalitat i natalitat, escàs creixement natural, elevada fecunditat, baixa esperança de vida. A Espanya fins a 1900.

Cicle demogràfic modern: Taxes de natalitat i mortalitat baixes, elevada esperança de vida, envelliment de la població. Espanya es troba en aquest règim, la immigració augmenta la natalitat.

Creixement real de la població: Suma del saldo migratori (positiu o negatiu) i el creixement vegetatiu. A Espanya, el creixement vegetatiu és baix, però la immigració fa créixer la població.

Emigració intercontinental: Migració entre continents. Fins a principis del segle XX, l'emigració espanyola es dirigia a Amèrica Llatina. Actualment, Espanya rep immigrants llatinoamericans i africans.

Migració pendular: Desplaçament diari entre residència i lloc de treball. Afavorida pel transport públic i privat. Habitual a Espanya.

Mortalitat infantil: Relació entre defuncions de menors d'un any i total de nascuts vius anuals. S'expressa en tant per mil. A Espanya, al voltant de 6 per mil.

Moviment migratori de retorn: Retorn al lloc d'origen per atur o jubilació. A Espanya als anys 70. Actualment, retorn d'immigrants.

Padró: Registre municipal amb els habitants de cada municipi. Elaborat i actualitzat pels ajuntaments. Conté nom, cognoms, adreça, estat civil i professió. Es renova cada cinc anys (acabats en 1 i 6) i es ratifica anualment. Comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència.

Població concentrada: Assentament en nuclis compactes. Predominen nuclis petits a la Meseta Nord i mitjans/grans a la Meseta Sud. Tipus majoritari a Espanya.

Població disseminada: Assentament aïllat en l'espai rural. Predomina a la perifèria peninsular, Balears i Canàries.

Taxa de fecunditat: Nombre mitjà de fills per dona en edat fèrtil (15-49 anys). A Espanya, 1,2 fills, la més baixa del món. Per sota de 2,1 no es garanteix el reemplaçament generacional.

Taxa de masculinitat: Nombre de varons per cada cent dones. A Espanya, 96 de mitjana (105 al néixer, 72 en la vellesa).

Taxa de feminitat: Nombre de dones per cada cent varons. A Espanya, inferior al néixer (95) i superior en la vellesa.

Taxa d'envelliment: Percentatge de població major de 65 anys. A Espanya, 17%, igual que la mitjana europea. Es considera alta a partir del 15%.

Urbanisme

Termes urbans

Àrea metropolitana: Ciutat central (metròpoli) amb forta influència sobre el territori circumdant. Barcelona, Bilbao, Madrid i València tenen àrea metropolitana legalment reconeguda.

Barraquisme: Habitatges precaris autoconstruïts amb materials residuals en espais marginals, sobretot en països subdesenvolupats (Son Banya).

Eixample: Ampliació d'una població amb carrers rectilinis que formen illes rectangulars o quadrades. A Barcelona, les illes tenen xamfrans octogonals.

Centre històric: Nucli urbà original, amb major atracció social, econòmica, política i cultural. Conté els béns històrics de la ciutat.

Conurbació: Àrea urbana contínua formada per diversos municipis. Exemple: Màlaga i Marbella.

Nuclis dormitori: Zones residencials a la perifèria de les ciutats, amb serveis mínims i bona comunicació. Sorgits als anys 60 amb l'èxode rural.

Perifèria urbana: Espai que envolta una ciutat, amb polígons industrials, fàbriques i zones residencials diverses.

Rururbanització: Penetració de la mentalitat urbana en àrees rurals properes a grans ciutats, amb creixement de població i espai edificat.

Planejament urbanístic: Pla d'una ciutat per al seu creixement futur. Institució antiquíssima. Actualment, plans metropolitans, comarcals, etc.

Polígon residencial: Unitat urbanística a la perifèria amb blocs de vivendes col·lectives. Sorgits als anys 60. Exemple: Can Misses (Eivissa).

Polígon de serveis: Unitat urbanística amb activitats comercials o de serveis. Situats en vies de comunicació importants.

Xarxa radial: Vies de comunicació organitzades radialment des d'un centre de poder. Exemple: xarxa de carreteres espanyola amb centre a Madrid.

Turisme

Termes turístics

Turisme alternatiu: Turisme diferent del de masses (cultural, ecològic, esportiu...).

Turisme de masses: Turisme tradicional de sol i platja, amb gran quantitat de persones i baix poder adquisitiu. Illes Balears i litoral mediterrani.

Ocupació extrahotelera: Allotjament turístic fora dels hotels (càmpings, apartaments, etc.).

Balearització: Desenvolupament urbanístic amb construcció desmesurada en primera línia de mar.

Estacionalitat turística: Atracció d'un espai durant una època de l'any, generalment determinada pel clima. Exemple: turisme de sol i platja.

Cadena hotelera: Conjunt d'hotels agrupats per a major rendibilitat i prestigi. Diferents tipus de propietat i gestió.

Evolució del Turisme

Model turístic tradicional: Turisme de masses de sol i platja implantat als anys 60. Oferta abundant i barata, concentrada a l'estiu i a les costes. Factors: desenvolupament econòmic europeu, progrés del transport, proximitat geogràfica, recursos naturals i culturals, baix cost i infraestructures.

Crisi del model tradicional (1973-1985): Crisi econòmica mundial, encariment de preus, augment de salaris sense augment de qualitat i aparició de nous destins competidors.

Reconversió (des de 1985): Oferta de qualitat, demanda més diferenciada i amb més poder adquisitiu. Factors: ingrés a la UE, creixement del turisme intern, millora de serveis i infraestructures, diversificació de l'oferta, promoció turística i sostenibilitat mediambiental.

Característiques del Turisme Espanyol

Oferta turística: Conjunt de serveis per al turista. Inclou allotjament (hotels i extrahotelers), manutenció (restaurants) i recreació (instal·lacions esportives, etc.).

Demanda turística: Estrangera (principalment europea, estival i de sol i platja) i nacional (repartida, sense reserva i extrahotelera). Excessiva estacionalitat, excepte a Canàries i estacions d'esquí.

Tipus de Turisme

• Vora l'aigua: Costaner (sol i platja), rius, llacs, embassaments i termal.
• Muntanya: Neu (esquí), excursionisme, senderisme.
• Ecològic: Espais naturals protegits.
• Rural: Allotjament i estada en el món rural.
• Urbà: Cultural (patrimoni històric i artístic) i de negocis.

El Nucli Antic

• Herència preindustrial: Muralles, pla irregular, trama tancada, ús divers del sòl. Ciutat romana (pla regular, card, decumà i fòrum). Ciutat musulmana (nucli murallat amb mesquita i soc, ravals). Ciutat cristiana (muralles, plans diversos). Renaixement (barris regulars, places majors). Barroc i Il·lustració (carrers amplis, places, jardins).
• Transformacions industrials: Creixement demogràfic, desamortització, creixement fora muralles, densificació, degradació.
• Època postindustrial: Rehabilitació, conservació, revitalització, ajudes, vianants.

L'Eixamplament Urbà

• Eixamplament burgés: Derrocament de muralles, bulevards, pla regular, carrers amplis, baixa densitat, ús residencial burgés, mesures higièniques. Exemples: Barcelona (Cerdà) i Madrid (Castro).
• Zones industrials i barris marginals: Perifèria urbana, indústria, ferrocarril, emigrants, pla divers, trama densa, vivendes petites i de baixa qualitat.
• Barris enjardinats: Ciutat-jardí (Howard), ciutat lineal (Sòria), jardí a la ciutat, transport com a estructurador, superar la divisió social.

Perifèria Urbana Actual

• Barris residencials: Marginals (infrahabitatges), promoció oficial (ajuda estatal), promoció privada (blocs i torres), unifamiliars i segones residències.
• Àrees industrials: Polígons industrials, rehabilitació, reparcel·lació, parcs empresarials i tecnològics.
• Àrees d'equipament: Descentralització, grans superfícies comercials.

Tipus de Transports

Carretera: Creixement important, estructura radial, eixos transversals, 90% del transport de viatgers i 95% de mercaderies. Pla Estratègic d'Infraestructures i Transport (2005).

Ferrocarril: Disposició radial, AVE (2.200 km, objectiu 10.000 km el 2020), metro, rodalies.

Ports: Península Ibèrica favorable per al transport marítim. Competències repartides, trànsit de viatgers escàs, trànsit de mercaderies important, desequilibris territorials, actuacions mediambientals.

Sistema de Transport

Transport: Trasllat de persones i mercaderies. Modes: terrestre, marítim i aeri.

Sistema de transport: Mitjans (elements mòbils) i infraestructures (construccions fixes).

Importància: Funcions polítiques, demogràfiques, econòmiques, socials, culturals i internacionals. Influència en l'organització territorial.

Característiques i problemes: Medi físic desfavorable, xarxes radials, transport interior per carretera, transport exterior aeri i marítim, modernització tècnica, desequilibris territorials, impacte mediambiental, integració europea i mundial.