Replicació de l'ADN: Procés, Hipòtesis i Mecanismes

L'estructura en doble hèlix presenta dues cadenes. Un enzim les separa.

Watson i Crick van cultivar bacteris en un medi amb nitrogen pesant (N15) i després en un medi amb N14. Després de la centrifugació, van observar una posició intermèdia, descartant la hipòtesi conservadora. Després de dues divisions, van obtenir un híbrid i una banda lleugera, confirmant la hipòtesi semiconservadora: dues cadenes d'ADN es separen i serveixen de motlle per a la síntesi, complementària a les bases nitrogenades.

Després de la duplicació, queden dos filaments antics junts i dos filaments nous també espiralitzats. Aquesta hipòtesi es va descartar perquè els resultats haurien d'estar entre N14 i N15.

Els filaments finals estan constituïts per fragments diferents d'ADN antic i nou. Aquesta hipòtesi es va descartar perquè hi hauria trossos de N14 i N15.

ADN: Desoxiribonucleics (guanina, timina, citosina, adenina), enzim, ADN patró, encebador (ajuda a començar). La replicació és bidireccional, amb una forqueta a l'esquerra i una altra a la dreta, progressant en direccions oposades.

Fragments de 50 nucleòtids de RNA i mil d'ADN, sintetitzats per RNA polimerasa en direcció 5'-3'.

Seqüència de nucleòtids senyal d'iniciació. L'helicasa trenca els ponts d'hidrogen, separant les cadenes perquè facin de motlle. El desenrotllament dona lloc a superenrotllaments, que les topoisomerases eliminen. Les proteïnes estabilitzadores separen els dos filaments complementaris i s'inicia la forqueta de replicació, un procés bidireccional. La primasa sintetitza un fragment curt de RNA format per 10 nucleòtids, amb creixement continu. Es formen els fragments d'Okazaki, separant els filaments patró. L'ADN polimerasa retira els segments i omple els buits, i l'ADN ligasa empalma els fragments, formant una cadena contínua.

Molt semblant, però associada a histones. El filament serveix de patró, i el procés és més lent.

Iniciació: El promotor té seqüències que s'associen amb l'ARN polimerasa. Allargament: 40 nucleòtids per segon. Finalització: Arriba a la seqüència terminadora. Maduració: L'RNA no madur passa a RNAt i RNAr, i sofreix un procés de tall i empalmament.

Iniciació: La regió promotora consta de seqüències de consens. Allargament: Sentit 5'-3'. El gen és transcrit per l'ARN polimerasa una darrere l'altra. Finalització: Quan s'arriba a TTATTT. Maduració: Al nucli, l'RNPnp fa la maduració.

T-A, A-U, C-G, G-C a la regió promotora que no es transcriu.

Codons/triplets: 64, aminoàcids: 20, 61 ARN de transferència diferent. PAU traducció.

Traducció: El codó d'iniciació 5'-3' codifica la proteïna.

Conjunt de gens que es transcriuen junts per fer proteïnes, gens estructurals i gens reguladors, zona reguladora i operadora.

Hormones lipídiques, hormones proteiques, proteïnes específiques de la membrana formen el complex HR (2n missatger hormona 1).