La repressió franquista a Catalunya el 1939
La repressió a Catalunya el 1939
En els darrers mesos de la Guerra Civil, Catalunya és ocupada militarment i s'hi implanta un règim autoritari, ultraconservador, centralista (anticatalanista) i molt repressiu.
És un règim autoritari que vol esborrar la dissidència i l'experiència de la Segona República. És també una venjança per la guerra: per les morts i per la política revolucionària i anticlerical dels «rojos».
Les víctimes són qualsevol dissident. Els botxins de la repressió són militars i falangistes, amb el suport de guàrdies civils, policies i jutges.
Formes de la repressió franquista
- Repressió penal: penes de mort. A Catalunya hi ha 5.000 afusellats, tot i que els principals objectius havien fugit a l'exili. Però alguns d'aquests seran detinguts pels nazis a la França ocupada i retornats per a ser condemnats a mort en uns judicis sense garanties, acusats de rebel·lió militar i executats, com el president Lluís Companys o l'anarquista Joan Peiró.
- Repressió penal: presos i camps de concentració. Molts presidiaris formen batallons de treballs forçats en tasques de reconstrucció, en condicions precàries.
- Repressió econòmica. Molts treballadors perden la feina. Per a treballar s'exigeix un certificat d'adhesió al «Alzamiento», en un context d'explotació, atur i misèria. Molta gent pateix multes i requises de propietats. Catalunya pateix la discriminació de la política econòmica autàrquica, que farà que moltes empreses traslladin la seva seu a Madrid.
- Repressió educativa. Se substitueix l'ensenyament republicà (mixt, laic, catalanista, en català i progressista) per un ensenyament amb segregació i discriminació de gènere, catòlic, espanyolista, en castellà i tradicional. Molts mestres són traslladats fora de Catalunya.
- Repressió cultural. Persecució sistemàtica de la llengua i la cultura catalanes. Es prohibeix l'ús públic de la llengua catalana: en l'educació, en institucions i empreses, en els mitjans de comunicació i en la retolació pública. Fins i tot es castellanitzen els noms dels municipis. S'imposa la «lengua del imperio».
- Repressió moral. Es discrimina qui vulnera els valors tradicionals.
- Repressió familiar. Molts fills de dones republicanes són segrestats i lliurats a famílies addictes al règim.