Repressió Franquista a Catalunya: Confiscació, Depuracions i Prohibició del Català
Confiscació de béns i depuracions
Les mesures repressives van anar acompanyades de la confiscació i espoliació del patrimoni dels republicans. Es van confiscar propietats dels exiliats i dels polítics republicans, així com els béns dels partits, sindicats, associacions i entitats. Tot aquest patrimoni va passar a formar part del règim franquista.
Depuració laboral i funcionarial
El franquisme va expulsar del món laboral tots aquells que havien estat a favor de la causa republicana. Es va dur a terme una depuració generalitzada dels funcionaris. L'any 1939, una llei establia que només es mantindrien als llocs de treball els funcionaris units al Movimiento Nacional.
El cos de funcionaris del magisteri va ser objecte d’una depuració especialment dura. Molts mestres de Catalunya van ser sancionats amb mesures com:
- Suspensió de sou i feina.
- Trasllat forçós.
- Inhabilitació.
També es va fer pressió en professions liberals i a col·legis professionals (metges, advocats, periodistes...), on es van fer depuracions que donaven de baixa tots els exiliats i processats. A més, es va ordenar a les empreses particulars l'acomiadament dels exiliats, dels detinguts per l'abandonament de la feina i dels militants de partits i organitzacions republicanes i d'esquerres.
La política franquista envers Catalunya
La victòria franquista va tenir característiques especials a Catalunya, el País Basc i Galícia, ja que els sentiments identitaris d'aquestes regions atemptaven contra la unitat espanyola. Com a conseqüència, es van prohibir i perseguir les manifestacions lingüístiques i culturals no castellanes.
Abolició de l'autogovern i centralisme
Una obsessió del franquisme era acabar amb el «separatisme català». Per fer-ho, Franco va signar un decret que abolia l’Estatut i posava fi a l’autogovern. Amb això es pretenia imposar un règim centralista i uniformista que forgés una «Cataluña española».
Repressió cultural i lingüística
Això va provocar un gran impacte cultural. Es van prohibir els símbols identitaris, es va procedir al canvi de nom dels carrers, a l'eliminació de monuments públics i a l'eliminació del català de la vida i els espais públics.
La prohibició del català va ser total en diversos àmbits:
- Administració.
- Escola i ensenyament.
- Mitjans de comunicació.
- Impremta de llibres, periòdics i revistes.
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va tancar i va passar a la clandestinitat. Així mateix, es va canviar el nom de la Biblioteca de Catalunya per Biblioteca Central.
En definitiva, es pretenia recloure el català a l'àmbit privat i imposar el castellà com a única llengua oficial i de cultura.