Repressió Franquista a Catalunya: Lleis, Repressió i Política Exterior (1939-1945)

C) Lleis i Repressió del Franquisme

Lleis Repressives

• Llei de Responsabilitats Polítiques (1934-1940): Considerava delicte (rebel·lió) haver donat suport a la República, amb efectes retroactius a 1934.
• Llei de Repressió del Comunisme i la Maçoneria (1940): Considerava delicte defensar idees contràries a la religió, la pàtria i les institucions del règim.

Executors i Judicis

• Braços executors: Policia, Guàrdia Civil, policia política.
• Tribunals: Tribunals militars (fins al 1962) i el TOP (Tribunal d'Ordre Públic, tribunal civil que jutjava delictes polítics).
• Indefensió total dels acusats. Pena de mort.

Xifres i Víctimes

• Execucions a Espanya: 150.000.
• Execucions a Catalunya: 4.000.
• Víctima destacada: Lluís Companys (1940).

Altres Modalitats Repressives

• Empresonament: Presons i camps de concentració, amb condicions infrahumanes i treballs forçats.
• Confiscació i Espoli: Confiscació de les propietats i béns de tots els partits, sindicats, associacions i particulars vinculats als republicans.
• Depuració Laboral:
  1. Acomiadament de funcionaris no adherits al "Movimiento".
  2. Depuració molt dura dels Mestres (1/3 a Catalunya).
  3. Sector privat: Recomanació als empresaris d'acomiadar exiliats o treballadors que haguessin militat en sindicats o partits d'esquerra. També en col·legis professionals.

Camps de Concentració Notables

Es van establir camps com el de Puerto de Santa María (Cadis), San Marcos (León) i Miranda de Ebro (Euskadi).

D) La Política Franquista envers Catalunya

Característiques i Objectius

Repressió àmplia i profunda tant a nivell polític com cultural. Els objectius eren:

1. Arraconar la llengua catalana a l'àmbit estrictament domèstic.
2. Liquidar els sentiments identitaris dels catalans i extirpar el catalanisme amb l'objectiu de reespanyolitzar Catalunya i garantir la unitat de la pàtria.

Repressió Política

• Abolició de l'Estatut de Catalunya (abril de 1938).
• Imposició d'una estructura centralista (províncies).

Repressió Cultural i Lingüística

1. Prohibició de símbols (senyera, himne, balls).
2. Canvi de noms de carrers i castellanització toponímica.
3. Persecució de la llengua catalana: Prohibició de l'ús oficial i públic (Escola en castellà, mitjans de comunicació, llibres, obres de teatre, església).

Tot això va provocar un intent de genocidi cultural i va generar una actitud resistencialista en molts catalans.

3. Relacions Internacionals i Evolució Política del Règim

A) La Segona Guerra Mundial i l'Hegemonia del Nacionalsindicalisme (1939-45)

La política exterior va ser de neutralitat. Espanya es va mantenir neutral, però sempre va donar suport al bàndol feixista.