La repressió institucionalitzada del franquisme
La fi de la Guerra Civil no va comportar la fi de la violència. Per imposar l’ordre franquista es va voler destruir tot i tothom que fos contrari al règim (republicans, socialistes, comunistes...). Amb aquesta finalitat es va institucionalitzar l’Estat, creant lleis i organismes per poder fer-ho.
Els instruments legals de la repressió
La primera llei repressiva va ser la Llei de Responsabilitats Polítiques (1939), que demanava una depuració de les persones que havien col·laborat amb la causa republicana en un passat. També es va afegir la Llei de Repressió del Comunisme i de la Maçoneria, on es feia un expedient a tothom que defensés idees contràries al règim, la pàtria i les seves institucions.
L'exèrcit i el Tribunal d'Ordre Públic
L’exèrcit va ser la mà executora de la política repressiva fins al 1963, quan es va crear el Tribunal d’Ordre Públic (TOP), una jurisdicció civil especial per als delictes polítics. Durant els primers anys de la postguerra, la gent era majoritàriament jutjada pels tribunals militars en consells de guerra, on la indefensió dels acusats era total. Es calcula que un total de 150.000 persones van ser executades per raons polítiques durant la guerra i la postguerra.
La repressió a Catalunya i Lluís Companys
A Catalunya, 4.000 persones van ser executades per motius polítics. Van ser relativament poques gràcies a la proximitat de la frontera francesa, per on molta gent va fugir. Un dels personatges més importants que va ser executat és Lluís Companys, president de la Generalitat, qui va ser afusellat el 15 d’octubre del 1940.
Presons, camps i batallons de treball
La població empresonada va arribar quasi a 300.000 persones i moltes de les presons estaven saturades de gent. Una solució va ser crear camps de concentració i fer que alguns reclusos fossin enviats als batallons de treballadors (on treballaven en condicions semblants als treballs forçosos). Un exemple és la presó Model de Barcelona, amb capacitat total per a 1.000 persones, però on van arribar a haver-hi 13.000 el 1939.
L'objectiu del terror i la despolitització
Aquestes mesures repressives es van caracteritzar per la voluntat d’exemplaritat i de càstig. Es volia castigar i estendre el terror entre la població per fer callar qualsevol idea contrària al règim. Va haver-hi una tendència generalitzada per callar i no parlar de política, i aquesta despolitització va ser un dels factors que va fer que el règim franquista durés tant de temps.