Reptes Geopolítics i Socials Actuals: Anàlisi Global
L'Estat del Benestar: Evolució i Crisi
L'assumpció de més competències per part dels poders públics es va traduir en la construcció de l'estat del benestar. La major part del pressupost es destina a pensions, sanitat i educació. A més, l'Estat assumeix obligacions respecte a les persones dependents i exerceix un paper actiu en les polítiques d'igualtat.
La crisi del 2008 i les reformes adoptades posteriorment van significar una retallada notable de l'estat del benestar. Les polítiques d'austeritat dutes a terme van coincidir, a més, amb el descobriment de nombrosos casos de corrupció política i d'escàndols bancaris. Tota aquesta situació va desembocar en un moviment de protesta ciutadana que es va materialitzar l'any 2011 en el moviment dels Indignats, conegut també com a Plataforma del 15-M per la data en què es va iniciar, el 15 de maig.
El Pròxim Orient i l'Àsia Central: Conflictes i Geopolítica
El conflicte araboisraelià
Els avenços del procés de pau en els anys noranta es van truncar després de l'assassinat de Yitzhak Rabin, primer ministre israelià, i l'esclat d'una segona Intifada o rebel·lió dels palestins. Aquest creixement del fonamentalisme islàmic va exacerbar els enfrontaments armats entre palestins. El conflicte entre israelians i palestins afecta els països veïns, especialment el Líban.
La lluita pel petroli
La importància estratègica del petroli és un altre factor que desestabilitza la regió, on hi ha els jaciments mundials més grans. Els hidrocarburs han enriquit els règims d'alguns països i han contribuït a una major influència de sectors fonamentalistes. Els països occidentals han intervingut en nombroses ocasions a la zona en defensa dels seus interessos.
L'auge del fonamentalisme
El fonamentalisme islàmic s'ha convertit en una amenaça per a Occident, que respon al terrorisme amb intervencions: els atemptats d'Al-Qaeda a Nova York el 2001 van provocar l'entrada a l'Afganistan d'una coalició contra el règim dels talibans.
Les guerres de l'Iraq i Síria
La invasió de l'Iraq per la coalició encapçalada pels Estats Units l'any 2003 va generar una desestabilització general a la zona. La guerra civil siriana ha donat lloc a un buit de poder. La proclamació el 2013 de l'anomenat Califat a l'Iraq i Síria ha provocat onades de refugiats i noves amenaces terroristes al món.
El Subcontinent Indi: Diversitat, Conflictes i Desigualtats
El subcontinent indi comprèn l'Índia i els països adjacents: el Pakistan, Bangla Desh, el Nepal, Bhutan i Sri Lanka. La seva població conjunta, equivalent a la de la Xina, representa un 20% de la mundial. Encara que tots els països de la zona comparteixen una història i una civilització comunes, es tracta de societats fracturades per conflictes ètnics i religiosos que presenten profundes desigualtats.
El conflicte més significatiu és el que enfronta l'Índia, de majoria hindú, amb el Pakistan musulmà; encara que es remunta a la partició que va seguir a la independència de l'Imperi Britànic el 1947, el problema s'ha agreujat per l'accés dels dos països a la bomba atòmica. L'origen de la seva enemistat és la regió fronterera del Caixmir, de majoria musulmana però integrada a l'Índia. També han sorgit tensions amb l'altre país veí musulmà, Bangla Desh: per a impedir la immigració, les autoritats hindús van emprendre la construcció d'un mur a la frontera. A pesar de la seva heterogeneïtat, l'Índia gaudeix d'un règim democràtic que la converteix en la major democràcia del planeta.