La Segona República Espanyola (1931-1936)

La proclamació de la república i la constitució

Les eleccions i el govern provisional: Hi ha una alta participació a les eleccions municipals de 1931. Els partits que van configurar el Pacte de Sant Sebastià són els que es van imposar a quasi totes les grans ciutats i al conjunt de l’estat (republicans, socialistes i nacionalistes). Al 14 d’abril, els regidors de l’Eibar (Guipúscoa, País Basc) són els primers en proclamar la república. Després es van afegir altres municipis. El poble va sortir al carrer per celebrar la república de manera pacífica i, a conseqüència d’això, Alfons XIII renuncia a la corona. Es constitueix un govern provisional i, oficialment, el mateix 14 d’abril, es proclama la segona república espanyola. Es forma un govern provisional amb els integrants del pacte de Sant Sebastià. Aquest govern provisional va absoldre als presos polítics de la dictadura, proclama les llibertats polítiques i sindicals, s’instauren mesures de protecció pels pagesos. A Catalunya la Lliga Regionalista perd molts vots i el partit hegemònic serà Esquerra Republicana de Catalunya, on trobem Lluís Companys i Francesc Macià.

Companys, al 14 d’abril, des del balcó de l’ajuntament de Barcelona, proclama la república i Macià, des del balcó de la Generalitat de Catalunya, proclama la república catalana, que havia d’estar en una república federal ibèrica.

La constitució futura havia de contemplar la descentralització de l’estat, reconeixent les diferents nacionalitats dins de l’estat. Però, en vista de la proclamació de Macià, una comissió del govern central, amb el cap de govern Alcalá Zamora, es reuneix amb Macià per suavitzar la situació.

Macià retracta la proclamació però, a canvi, demana que les corts generals concedixin a Catalunya un règim d’autonomia. El govern central accedeix.

La Constitució del 1931:

Els republicans havien guanyat les eleccions però no eren els únics representats a les corts generals. El govern provisional, liderat per Alcalá Zamora, nomena una comissió que ha de redactar la constitució, les corts constituents.

Aquesta constitució republicana era molt avançada pel seu temps, molt progressista i democràtica. Es fonamenta per aquests pilars:

• El títol preliminar diu que “Espanya és una república de treballadors i de totes les classes que s’organitzen en un règim de llibertat i de justícia. Tots els poders emanen del poble”.
• Espanya és un estat integral, però accepta la possibilitat de constituir governs autònoms.
• Hi ha una clara separació de poders:

• El poder legislatiu resideix en les corts, unicamerals. L’executiu recau en el govern i en els seus ministres.

• El president de la república (cap d’estat) era una figura diferent a la del president del govern de la república (cap de govern).

• El poder judicial estarà a càrrec de jutges independents.

• Amplis drets i llibertats, amb molta incidència en els temes socials.

• Garanteix la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.

• Potencia l’educació, el treball i la no discriminació per raons de sexe, origen ni riquesa.

• La majoria d’edat s’assoleix als 23 anys.

• El sufragi serà universal (masculí i femení).

• Es defineix el treball com a obligació social (el treball dignifica a la persona).

• L’estat és laic, amb cap religió oficial. Es secularitzen els cementiris.

• Es contempla el divorci i el matrimoni civil.

La constitució serà aprovada per una majoria àmplia, però no tindrà el suport de totes les forces polítiques representades, principalment la dreta, que estava en contra de la laïcitat de l’estat, de la descentralització de l’estat, etc.

El president de la república és Alcalá Zamora i el president del govern de la república és Manuel Azaña.