La Segona República Espanyola (1931-1936): Eleccions, Constitució i Partits
Les eleccions i el govern provisional
El 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals en el marc del Pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes).
El 14 d'abril de 1931, Alfons XIII es va exiliar, abandonant el país. El mateix dia es va proclamar la Segona República Espanyola.
La Lliga va perdre la supremacia i el gran vencedor va ser Esquerra Republicana de Catalunya. Francesc Macià, el seu dirigent, va proclamar la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Catalanes.
La Constitució de 1931
Amb Niceto Alcalá Zamora com a cap de govern de la coalició d'esquerres, les Corts van elaborar un projecte de Constitució (9 de desembre de 1931).
La Constitució era democràtica i progressista, i establia els següents principis:
- L'Estat es configura de manera integral, però s'accepta la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.
- El Poder Legislatiu resideix en les Corts, l'Executiu en el govern, i el Judicial en jutges independents.
També incloïa drets i llibertats, i mostra una gran preocupació pels temes socials. S'atorgava el sufragi a les dones a partir dels 23 anys.
Manuel Azaña va passar a dirigir el govern, i Alcalá Zamora la presidència de la República.
Partits i sindicats durant la Segona República
Esquerra
- Izquierda Republicana (1934): A partir d'Acción Republicana i el Partit Republicà Radical Socialista.
- PSOE: Influència important sobre els treballadors. Dos corrents: un socialdemòcrata (consolidar el règim republicà) i un altre revolucionari (la república com un camí vers el socialisme).
- PCE (Partido Comunista Español): Nombre de militants reduït.
- CNT: Força sindical més important (anarquista). El 1936 tenia un milió d'afiliats a Espanya i un fort arrelament a Catalunya.
- Trentistes: Defensaven una orientació sindicalista i de caire moderat.
- Federació Anarquista Ibèrica: Defensava la via insurreccional i armada.
Dreta
- CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas): Defensava els interessos dels grans propietaris agraris i de l'Església.
- Comunió Tradicionalista: Petits grups de caire feixista.
- Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS).
- Falange Española (1933). El 1934 es van unir amb les JONS.
Partits d'àmbit català
- Lliga Regionalista (des de 1933, Lliga Catalana): Suport dels industrials i propietaris agrícoles. Resultats electorals reduïts.
- Esquerra Republicana de Catalunya: Sectors nacionalistes radicals. Va atraure grups de la petita burgesia. Militància àmplia i grans resultats electorals. Dirigents com Macià i Companys.