La Segona República Espanyola (1931-1936): Eleccions, Reformes i Partits Polítics

Eleccions i el govern provisional: el 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals amb una elevada participació. Els partits que van formar el Pacte de Sant Sebastià van obtenir la victòria a les grans ciutats i a la major part dels nuclis industrials. Els resultats electorals evidenciaven que una part important de l'electorat havia apostat per un canvi de règim. El 14 d'abril, els regidors electes d'Eibar van proclamar la República, seguits d'altres ciutats. Alfons XIII va renunciar a la potestat reial i se'n va anar a l'exili. A Madrid, membres del Pacte de Sant Sebastià van proclamar un govern provisional que el mateix dia es va fer càrrec del poder i va proclamar la Segona República Espanyola. El govern provisional va convocar eleccions a Corts per al 28 de juny i va prendre disposicions: concessió d'una amnistia general per als presos polítics, proclamació de llibertats polítiques i sindicals, i mesures per repartir els pagesos expulsats de les terres per no haver pagat rendes. A Catalunya va triomfar la candidatura republicana i després la de Esquerra. La Lliga va perdre la supremacia i el gran vencedor va ser ERC. El 14 d'abril, Companys (cap de llista d'ERC a Barcelona) va proclamar la República des de l'ajuntament. Francesc Macià (màxim dirigent d'ERC) va proclamar la República Catalana, integrada en una Federació Republicana Ibèrica. La iniciativa dels dirigents catalans va generar conflicte amb el govern provisional, ja que aquest i Sant Sebastià fixaven la descentralització de l'Estat. El comissari del govern provisional va demanar a Macià que supedités la seva decisió sobre l'estructura de l'Estat a la decisió de les Corts constituents, en el canvi d'un règim d'autonomia. Níceto Alcalá-Zamora va traslladar-se a Barcelona el 21 d'abril.

Esquerra republicana: Manuel Azaña, 1934. Atracció important per als intel·lectuals, acceptació dels seus objectius per una gran proporció de les classes mitjanes urbanes i la comprensió de la necessitat de reforma social. Aglutinava ORGA, el Partit Republicà Radical Socialista i Acció Republicana.

Partido Radical: Alejandro Lerroux, 1908. Partit de centre anticlerical i demagògic que tenia un gran atractiu per a part de les classes mitjanes urbanes laïcitzants i per a elements de la burgesia. Antimilitarista. D'aquest es va escindir el Partido Radical Socialista (Marcelino Domingo, 1929).

Al Servicio de la República: José Ortega y Gasset, 1931.

CEDA: José María Gil-Robles, 1933. Grup de dretes que defensava l'obstrucció de la reforma agrària, amb origen en el recolzament econòmic que la CEDA i Lerroux rebien dels aristòcrates i dels oligarques. Col·laborava amb el Partit Radical.

Dret Liberal Republicà: Níceto Alcalá-Zamora i Maura, 1930.

Partit Agrari: José María Martínez de Velasco, 1875.

Renovación Española: José Calvo Sotelo, alfonsí, 1933.

JONS: Ledesma Ramos i Onésimo Redondo, 1931.

Falange: José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia, 1933.

ERC: Francesc Macià i Lluís Companys, 1931. Partit republicà antagònic al conservadorisme i contrari a la dictadura. Reivindicava el dret a l'autodeterminació. Aglutinava Estat Català i el Partit Republicà Català.

PSOE: Pablo Iglesias, 1879. Francisco Largo Caballero: no es va subscriure al Pacte de Sant Sebastià; ministre de Treball. Julián Besteiro: contrari al PSOE, president de les Corts Constituents de la República. Indalecio Prieto: va subscriure el Pacte de Sant Sebastià; ministre de Marina i Obres Públiques amb Azaña.

ORGA: Santiago Casares Quiroga, 1936.

Lliga Catalana: Francesc Cambó. La Lliga Regionalista de Catalunya es va transformar en la Lliga Catalana el 1933.

PNV: José Antonio Aguirre, 1895.

POUM: Andreu Nin i Joaquín Maurín, 1935.

CNT: Federica Montseny, Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, 1910. Sindicat: FAI. Partit polític: PSOE.

Reforma religiosa: un dels objectius republicans era secularitzar la societat espanyola. La Constitució estipulava la no confessionalitat de l'Estat, la llibertat de cultes i la supressió del pressupost de clero i culte, el divorci i el matrimoni civil. El govern va prohibir que es dediquin a l'ensenyament.

Llei de congregacions (maig de 1933): posava límits a la possessió de béns per part de les comunitats religioses i preveia la possibilitat que els ordres religiosos fossin dissolts si comprometien la seguretat de l'Estat. Els avalots anticlericals de l'11 i 12 de maig de 1931 provocaren incendis en edificis religiosos. El cardenal de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer, s'oposà a la República i a atiar l'oposició dels catòlics. El cardenal Segura i el bisbe de Vitòria van provocar que el govern de la República optés per una mesura de força i expulsés aquests dos prelats del territori espanyol.

Modernitat de l'exèrcit: Manuel Azaña assumí la cartera de Defensa i impulsà una reforma que pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Va reduir els efectius de l'exèrcit, va posar fi a la macrocefàlia, va abolir el fur especial militar, va assignar el seu sostenement al poder civil i va prohibir la tradicional intervenció cosina en la vida política.

Llei de retir d'oficialitat (1931): establia que tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió a la República. Es va crear la Guàrdia d'Assalt. Es va proposar disminuir les despeses de l'exèrcit, però la reducció del pressupost dificultà la modernització del material, de l'armament i dels equipaments. Els africanistes van rebre la reforma com una agressió a la tradició militar i al poder de l'exèrcit.

Reforma agrària: posar fi al predomini del latifundisme existent en una gran part del centre i sud d'Espanya i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres. Els primers decrets que pretenien protegir els pagesos sense terra i els arrendataris van establir la prohibició de rescindir els contractes d'arrendament. Jornada laboral de 8 hores, salari mínim i expropiació de propietats de terres aptes per a aquest ús. Llei de reforma agrària de 1932: per modernitzar l'agricultura i millorar la situació social de la pagesia. L'IRA disposava d'un pressupost anual per a la indemnització dels propietaris expropiats i s'encarregava de facilitar l'assentament de famílies pageses. Tot això va provocar tensió social. Grans propietaris es van oposar i donaren suport als grups d'extrema dreta, disposats a conspirar per fer caure el règim republicà.