La Primera República Espanyola: Causes, Desenvolupament i Caiguda
Proclamació de la Primera República Espanyola
Davant la renúncia d’Amadeu I, les Corts proclamaren la República. Els monàrquics, majoritaris, no tenien alternativa.
El Govern d'Estanislau Figueres i les Primeres Tensions
Estanislau Figueres va ser el seu primer president de govern. Amb la Constitució de 1869 pretenia institucionalitzar l’acció governativa des de la legalitat, però prompte les tensions entre benèvols i intransigents dificultarien l’acció d’un govern al qual les classes populars li demanaven que satisfés les seves aspiracions.
El Projecte Federal de Pi i Margall i la Nova Constitució
L’1 de juny s'obriren les noves Corts amb un govern federal dirigit per Francesc Pi i Margall. Volia pacificar les insurreccions a la Península i elaborar una nova Constitució (inspirada en la de 1869, eliminant la subvenció a qualsevol religió). El canvi radical era l’estructura de l’estat: establia 17 estats amb 17 constitucions i àmplia autonomia econòmica, administrativa i política, en un marc d'ajuntaments, estats regionals i un estat federal, que trencava amb el model centralista tradicional.
Desafiaments a la República: Carlisme, Cuba i Cantonalisme
La República animà els carlins. El 1873 eren un front obert al País Basc, Navarra, Catalunya, el Maestrat i el Baix Aragó. A Cuba, els militars actuaven al marge del govern republicà. La insurrecció cantonal va provocar la crisi més greu.
El Cantonalisme i la Crisi de Govern: Pi i Salmerón
El cantonalisme mesclava les aspiracions autonomistes dels intransigents amb les aspiracions de revolució social internacionalistes. La proclamació dels cantons reflectia l'intent d'impulsar la República Federal des de baix. Pi i Margall va dimitir abans que recórrer a la repressió. Nicolás Salmerón sí que inicià una acció militar, però va dimitir per no signar penes de mort.
El Govern Unitari d'Emilio Castelar i la Pèrdua de Suport
Emilio Castelar, un republicà unitari, va aconseguir plens poders i governar per decret, reorganitzant l’exèrcit i l’autoritat. La seva deriva conservadora va fer que els federals li retiressin la confiança.
El Cop d'Estat de Pavía i la Restauració Borbònica
Davant d’un possible govern federal, el general Manuel Pavía va donar un cop d'estat. Una coalició de progressistes i unionistes amb el general Francisco Serrano imposà un règim autoritari: il·legalitzà els federals, suspengué els ajuntaments i diputacions, i aplicà la censura. El 29 de desembre, a Sagunt, el general Arsenio Martínez Campos es pronunciava per Alfons XII, fill d’Isabel II, iniciant la Restauració borbònica.