La Segona República Espanyola: Context i Bienni Reformador
1923 Primo
cop estat per recuperar ordre, odia nació perifèrica, rep suport classes poderoses, opositors classes populars, la dictadura té 2 etapes: directori militar. PSOE converteix en oposició, es recupera pau política i social (anys 20) i dirct civil crea unió patriòtica i assamblea nacional consultiva. 1926 ocorren els parts del mollo, un intent d'invasió del Principat per part d'estat català. Motius caiguda són sanjuanada, dèbil intent de cop d'estat i crack del 29.
Moviment obrer
(1840-17) 40-64 apareixen associacions d'ajuda mútua, dret associació, apareix AOIC, 1855 apareix junta central de directors de la classe obrera, primera vaga general. L'estat reacciona amb duresa.
Marxisme
té poc pes (Madrid, Alacant, Astúries) Pablo Iglesias funda el PSOE al 1879 i al 1888 neix UGT, 1880 apareixen cases del poble, PSOE si integra a Komintern ha d'acceptar la revolució russa, i si no s'integren acceptar el leninisme com a model marxista, PSOE fa congressos i decideix no integrar-se al Komintern fan una escissió i funden el PCE i PCOE se separen del PSOE i s'integren al PCE.
Anarquisme
introdueix Anselmo Lorenzo a Andalusia i Catalunya. 7-11-93 Liceu, 95 assassina Cánovas i el 96 atempta contra procés de Corpus, a causa d'això hi hauran detencions massives (procés Montjuïc) 37 judicis. XX apareix unió comarcal arts i oficis, 1911 CNT 1971 FAI.
Catalanisme
apareix finals segle XIX, factors són polítics (carlisme i federalisme que volen autogovern), cultural apareix renaixença que vol recuperar el català, econòmic: burgesia veu que l'estat no defensa bé els seus interessos, social, espanyola població agrària.
Partits catalanistes
Centre Català, Lliga Catalunya (1887), Unió Regionalista (1900), Centre Nacional Cat (1899)
Partit anticatalanista
, Partit República neix al 1908 i el líder és Lerroux.
Mancomunitat
6-4-1914 organisme que gestiona 4 províncies catalanes com una de sola, 1 president Enric Prat de la Riba, Josep Puig, Caldafach i Sala 8 consellers, obra educativa molts centres escolars (escola d'estiu per mestres, industrial, treball) cultural (biblioteca de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans Pompeu, normativa ortogràfica) social (sistema viari complet, xarxa d'obres hidràuliques, aprofitar recursos naturals)
Segona República
(1931-36) hi ha crisi + oposició social 29 gener Dámaso intenta ficar sistema de la restauració però fracassa pq 2 partits són dèbils, es qüestiona cap d'estat, existència pacte Sebastià agafa poder, 15 des insurrecció casern mil + vaga general. Juan Bautista Aznar substitueix Dámaso i fa eleccions el 12-4-1931 els republicans interpreten com un referèndum a monarquia i es proclama la República el rei s'exilia context econòmic (cau l'ÍPI, cauen exportacions, menys inversió ext, saturació immigrants, atur 36% Social (no hi ha estat, majoria pobra, gran desigualtat) Polític (la població radicalitzada, tensió ideològica, context internacional)
Bienni Reformador
(14-4-1931/28-6-31) Niceto Alcalá serà president 28 juny eleccions generals prenen mesures importants Agricultura (limit 8 hores/dia, obligació de contractar jornalers, dret d'usdefruit) Educació (s'aprova gran inversió educació, es creen 6750 escoles 7000 places mestres i s'augmenta sou, xarxa biblioteques) Exèrcit (s'ofereix a generals poder jubilació) Església (respecte - tensió - maig 31 cardenal fa pastoral contra república i la rep el destitueix, 11 maig ataquen edificis religiosos. Govern Legal (28 juny 31- nov 1933) eleccions constitució 31 (molt esquerres, laica, dret a autonomia a regions, sobirania popular dret vot dona, España és república, estat aconfessionat) Estatut autonomia (14-4-31 Macià proclama república a Catalunya, 2 representants van a Madrid i acorden amb Macià renunciar la independència, reinstaurar Generalitat s'acomiada, compromís d'un estatut, diputats convoquen estatut (Catalunya és un estat dins Espanya, català llengua oficial, Catalunya s'integra en règim federatiu, competències totals, capacitat impost directe, dret agregar nous territoris)