La Segona República Espanyola: Context i Forces Polítiques

La caiguda de la monarquia

La caiguda de la monarquia té les seues arrels en el context polític, econòmic i social de les dècades precedents. En general, la Restauració va ser incapaç de resoldre els problemes de la societat espanyola i integrar en el sistema les noves forces polítiques i socials que anaven sorgint en la nova societat de masses.

El Govern Provisional de la República va estar integrat per tots els partits republicans, els socialistes i els nacionalistes catalans d’esquerra. La seua prioritat va ser la convocatòria d’eleccions a Corts Constituents per a redactar i aprovar una nova Constitució. El govern provisional va adoptar una sèrie de mesures d’extrema urgència:

• Amnistia per als presos polítics.
• Libertat de partits i sindicats.
• Mesures per a millorar les condicions laborals.
• Inici de les negociacions amb bascos i catalans per a descentralitzar l’Estat.
• Normativa electoral per a regular les eleccions i eliminar el sistema caciquil.
• Inici de la reforma de l’exèrcit decretant, el 25 d’abril, el retir voluntari de militars i generals.

Malgrat l’ampli suport popular, el govern provisional va haver de torejar amb una difícil situació. El context internacional era molt delicat. El nou govern va haver de fer front a la poca simpatia de l'oligarquia econòmicament, dels grans propietaris i de part de l’exèrcit. El conflicte més destacat va ser la tensió amb l’església catòlica.

El Bienni Reformista (1931-1933)

La constitució de 1931

Les Corts van aprovar al desembre de 1931 una nova Constitució on es configurava el nou sistema polític d’Estat. La Constitució de 1931 va ser una de les constitucions més avançades del seu temps. Les principals característiques van ser:

• El model d’estat: el principi d’unitat de la nació no era incomparable amb l’autonomia dels municipis i regions.
• Es va dissenyar una República que podia dissoldre les Corts i cessar el President de govern.
• Es reconeix una àmplia declaració de drets i llibertats. L’edat per a poder votar s’estableix als 23 anys i es reconeix el dret femení al vot.
• Va tindre un caràcter laic. Cap religió tenia el caràcter d’oficial i es deixava de finançar l’església. Es reconeixia el dret al matrimoni civil i al divorci.
• Incorporació dels drets socials amb el reconeixement de la igualtat de gènere, del dret a l'assistència familiar, a la protecció infantil i a l’ensenyança gratuïta.
• Reconeixia la propietat privada però concedia al govern la capacitat per a expropiar béns d’utilitat pública.

La Constitució no va aconseguir el consens de totes les forces polítiques. Una vegada aprovada la Constitució de la República espanyola, Alcalá-Zamora va ser anomenat President de la República i Azaña president del govern.

Principals forces polítiques en la Segona República

En primer lloc cal assenyalar que les forces d’esquerra eren partidàries de la laïcitat de l’Estat, la democratització de l’exèrcit, la reforma agrària, els drets socials i laborals i l’autonomia territorial. En canvi, les de dreta es decantaren per un estat confessional, els privilegis de l’exèrcit, la defensa de la propietat agrària, l’oposició a les reformes laborals i un estat unitari. El sistema de partits polítics de la II República era molt complex, ja que va experimentar grans canvis; reagrupacions, desaparició d’alguns i sorgiment d’altres. Els podem classificar en tres tendències polítiques:

• Forces d’esquerra: El partit més important va ser el PSOE, que amb plantejaments socialdemòcrates, destacaren Indalecio Prieto i Julián Besteiro. A més, també va destacar la UGT, caracteritzada per la seua via revolucionària i dirigida per Francisco Largo Caballero. Quant al sindicat anarquista CNT, es va dividir en 2 sectors; un moderat partidari de l’acció sindical i un agrupat al voltant de la FAL. Per últim, tingué presència també l’Acció Republicana, anomenada posteriorment “Izquierda Republicana”, dirigida per Manuel Azaña.