La Segona República Espanyola: Crisi i Triomf del Front Popular
Conflicte Social durant el Bienni Reformista
La lentitud de les reformes, sobretot la reforma agrària, va causar la impaciència de molts treballadors, ja que hi havia molt atur. La CNT va adoptar un objectiu revolucionari, creant vagues generals per destruir l'ordre burgès. Van haver-hi moltes vagues, insurreccions i ocupacions de terres. Això va produir un gran desgast del govern d'Azaña, agreujat pels conflictes i la mala situació econòmica.
El Bienni Conservador (1933-1936)
Les Eleccions de 1933 i el Govern de Dretes
L’esquerra es va presentar desunida, mentre que la dreta ho va fer unida i organitzada. Dues forces polítiques van obtenir els millors resultats: el Partit Republicà Radical (PRR) i la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes).
Paralització de les Reformes
El govern de Lerroux va paralitzar gran part de la reforma agrària, revertint moltes de les mesures progressistes anteriors.
El Conflicte Rabassaire a Catalunya
El govern de la Generalitat, en mans dels republicans d’esquerra, va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, que va generar un fort conflicte amb els propietaris agraris i el govern central.
La Revolució d'Octubre de 1934
L'esquerra va interpretar l'entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme. Per iniciativa de la UGT, i amb poca participació de la CNT, es va fer una vaga general que va fracassar. A Catalunya, el 6 d'octubre, Lluís Companys va proclamar la República Catalana. El govern central va declarar l’estat de guerra i va sufocar la insurrecció.
La Crisi del Segon Bienni
A Catalunya, es va suspendre l’Estatut d’Autonomia i es va anul·lar la Llei de Conreus. La crisi política del govern central va esclatar definitivament el 1935, marcada per escàndols de corrupció.
El Triomf del Front Popular (1936)
Les Eleccions de Febrer de 1936
Per presentar-se a les eleccions, els partits catalanistes d'esquerra es van agrupar en el Front d’Esquerres. Els partits de dretes van reaccionar amb la formació d’un Front Català d’Ordre. Van guanyar més vots els partits d'esquerres, i el nou govern va ser format pels republicans d'esquerra.
Mesures del Front Popular
El nou govern va decretar una amnistia per a més de 30.000 presos polítics i va obligar les empreses a readmetre els obrers acomiadats. A Catalunya, es va restablir la Generalitat i les seves institucions, i el Parlament va confirmar Lluís Companys com a president.
Cap al Cop d’Estat
La conspiració militar va tenir poca força fins que s’hi va posar al capdavant el general Emilio Mola. L'assassinat de José Calvo Sotelo el 13 de juliol de 1936 va accelerar els esdeveniments, i així va començar la Guerra Civil Espanyola.