La Segona República Espanyola: Debats i Sistema Polític
La Segona República Espanyola (1931-1936)
Constitució de 1931
També s’establia el principi de la sobirania popular, la forma de govern republicana, unes corts de caire unicameral, i una divisió de poders forta.
El poder legislatiu residia en el parlament dirigit pel govern i el cap d’estat. El president de la república havia d’exercir el mandat durant sis anys i l’havien d’escollir els diputats i un nombre de compromissaris que ho elegien els ciutadans.
Debats Parlamentaris
La defensa dels drets socials i individuals va provocar intensos debats entre dretes i esquerres, com ara la regulació del dret de sufragi de les dones. Aquest procés es va acabar amb la implantació a Espanya d’un autèntic sistema de sufragi universal. També es van originar debats parlamentaris més acarnissats per la implantació del laïcisme, la prohibició de les ordres religioses d’impartir l’ensenyament i l’expulsió dels jesuïtes.
Sistema de Partits i Sindicats
A l’esquerra, els partits republicans eren partidaris de fer grans reformes, però no van tenir postures revolucionàries. El PSOE era el partit més sòlid i més estructurat, i tenia suport de la UGT i també tenia vots dels obrers. El corrent revolucionari que era representat per la UGT considerava la república com un camí cap al socialisme. Més a l’esquerra hi havia el PC que sorgia de la branca bolxevic del socialisme.
El sindicat anarquista CNT, amb 1 milió d’afiliats el 1936, es va enfrontar als trentistes que defensaven una orientació moderada i mostraven suport a la república, i al corrent més radical.
Les oposicions de centre o de centredreta estaven representades pels seguidors d’Alcalà Zamora i pel Partit Republicà Radical de Lerroux, que va fracassar com a projecte polític a partir del 1934. A la dreta, el partit que predominava era la CEDA, que defensava la propietat agrària, els interessos dels propietaris, l’església i l’exèrcit.
Hi havia grups monàrquics que defensaven la necessitat de fer un cop d’estat i que van arribar a acords electorals amb els carlins agrupats a la CT.
Finalment, els grups nacionalistes i feixistes van crear, el 1931, les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista que es van acabar unint amb la Falange Española (que agafava el model italià de Mussolini), partit fundat el 1933 i ja dirigit per Primo de Rivera. La seva ideologia era antidemocràtica, defensava el nacionalisme espanyol i es va organitzar en grups militars que s’enfrontaven amb els militants d’esquerra.