La Segona República Espanyola: Del Bienni Reformista al 1936

Història3,51 KB

Introducció

El disseny de la dictadura va resultar fallit, ja que no va obtenir els resultats esperats. Molts dels suports del règim es van allunyar en adonar-se que el final era a prop. Primo de Rivera, afectat per una diabetis greu, va renunciar i va marxar a França, on va morir dos mesos després (1930). La monarquia va intentar llavors un retorn a les eines de govern de la Restauració.

La transició i el govern provisional

Es van succeir governs curts, com el del general Dámaso Berenguer (la "Dictablanda"). Després, l'almirall Aznar va convocar eleccions municipals, on van guanyar les candidatures republicanes i socialistes. Aquests resultats van provocar l'abdicació del rei Alfons XIII, que va marxar a Itàlia. Es va formar un govern provisional sorgit del Pacte de San Sebastián, que va haver d'afrontar problemes estructurals i conjunturals.

Problemes estructurals

  • Sector agrícola: Arcaic, amb procés tecnològic lent i baixa demanda interna.
  • Distribució desigual: Gran quantitat de persones sense terres.
  • Exportacions limitades: Dependència de l'oli, cítrics i vins.
  • Control bancari: La banca dominava la indústria buscant rendibilitat a curt termini.
  • Terratinents i Església: Una elit acostumada als privilegis, amb l'Església legitimant l'ordre social.

Problemes conjunturals

  • Estat arcaic i exèrcit sobrecarregat d'oficials.
  • Tensió entre el centralisme i el desenvolupament de les nacionalitats històriques.
  • Alt índex d'analfabetisme (33% en majors de 10 anys).

Agenda política i reformes

El govern provisional va actuar mitjançant decrets en tres ministeris clau:

  1. Treball (F. Largo Caballero): Jurats mixtos, jornada de 8 hores i conreu forçós de terres.
  2. Instrucció Pública (Marcel·lí Domingo): Creació de 6.000 escoles i 7.000 noves places de professorat.
  3. Guerra (Manuel Azaña): Supressió de capitanies generals, eliminació de la llei de jurisdiccions i obligació de fidelitat al règim.

La Constitució de 1931

Aprovada el 9 de desembre de 1931, va establir:

  • Sobirania popular i sufragi universal.
  • Igualtat davant la llei i divorci.
  • Reconeixement de les autonomies.
  • Separació Estat-Església i dissolució de la Companyia de Jesús.

El Bienni Reformista (1931-1933)

Liderat per Manuel Azaña, es va centrar en la reforma agrària i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La dreta va optar per la confrontació (cop d'estat de Sanjurjo el 1932) i la reorganització (creació de la CEDA). La conflictivitat social va derivar en revoltes com les de Castilblanco, Arnedo i Casas Viejas.

El Bienni Negre (1933-1935)

El govern de dretes va intentar revertir les reformes anteriors. La tensió va culminar en la Revolució d'Octubre de 1934, especialment a Astúries i Catalunya. La repressió posterior i l'escàndol de l'estraperlo van portar a la dissolució de les corts.

El Front Popular (1936)

La coalició d'esquerres va guanyar les eleccions del febrer de 1936 amb un programa d'amnistia i recuperació de reformes. No obstant això, la tensió política i social va augmentar, culminant en la conspiració militar liderada pel general Mola i el posterior esclat de la Guerra Civil.

Descarregar

PDF Word HTML