La Segona República Espanyola: Eleccions de 1931 i Constitució

Les Eleccions Generals de 1931 i el Nou Govern

Les eleccions generals del 28 de juny de 1931 van donar una àmplia victòria a les forces d’esquerra a tota Espanya.

El partit amb més vots i escons fou el PSOE, amb 115 escons i el 24,5 %, seguit del Partido Republicano Radical. Finalment, la figura de cap de govern va recaure en Manuel Azaña, d’Acció Republicana.

A Catalunya, ERC va obtenir el 6,5 % dels vots i 31 escons (sobre un total de 470 escons a Espanya).

Els Primers Reptes del Govern d'Azaña

El nou govern d’Azaña, integrat per republicans i amb suport parlamentari dels socialistes, va afrontar com a primers grans reptes:

• La redacció de la nova Constitució de la República.
• La redacció dels Estatuts d’Autonomia de Catalunya i del País Basc.
• Els atacs procedents dels sectors més conservadors de l’Església.
• Les primeres grans convocatòries de vaga dels sindicats CNT i UGT.

Es van obrir processos a Catalunya i al País Basc amb la redacció de projectes d’Estatut d’Autonomia que havien de ser aprovats per les Corts Espanyoles per poder fer-se efectius.

El cardenal primat d’Espanya, Segura, va iniciar una dura campanya contra el govern i no va reconèixer la legalitat republicana. Fou finalment expulsat del país.

Els grans sindicats, com la socialista UGT (uns 250.000 afiliats) o la CNT (més de 800.000 afiliats) van iniciar diverses vagues contra el govern (com la de la Telefònica, el mateix 1931). Els sectors més esquerrans del PSOE també feien oposició al govern de Manuel Azaña.

A Catalunya, el suport donat per la Lliga Regionalista a la dictadura de Primo de Rivera la va convertir aquests primers anys en una força política gairebé sense presència, davant la gran hegemonia d’ERC. Els partits d’inspiració marxista eren també molt minvats.

La Constitució de la República de 1931

Les Corts sorgides de les eleccions del juny de 1931 van tenir com a principal encàrrec la redacció i aprovació d’una Constitució per a la República.

Aprovada el 9 de desembre del 1931, amb un contingut social molt avançat per a la seva època, que va fer, a la pràctica, impossible el consens.

Reptes i Principis de la Constitució

La Constitució de 1931 va abordar diversos reptes i va establir principis fonamentals:

• L’ordenació de l’Estat segons els principis democràtics i de justícia social, amb el principi d’igualtat absoluta entre tots els ciutadans.
• La descentralització de l’Estat, abordant la qüestió de l’autonomia política de Catalunya i del País Basc.
• La Reforma Agrària: el gran intent de transformar el règim de la propietat de la terra en el camp espanyol.
• Un Estat laic: separació de l’Església i de l’Estat, amb el problema de les relacions amb la influent jerarquia catòlica i la població creient.
• L’ordenació del sistema productiu i el creixement econòmic, amb les difícils relacions entre el gran capital i els sectors benestants, i les aspiracions del moviment obrer i els camperols.
• La reforma, modernització i fidelització de l’exèrcit, una força sobredimensionada, arcaica i majoritàriament de signe monàrquic.

Característiques Clau de la Constitució de 1931

• Sufragi universal masculí i femení.
• Elecció de les Corts (unicameral) cada 4 anys, que tria un president cada 6 anys, el qual nomena el cap de govern, que ha de comptar amb un suport parlamentari suficient.
• Reconeix i defensa els drets fonamentals i aboleix els privilegis de classe.
• Model d’Estat integral (no federal) però deixa oberta la porta a l’autonomia política de les regions amb personalitat nacional.
• Elegibilitat, representativitat i responsabilitat política de tots els càrrecs de l’Estat.