La Segona República Espanyola: Eleccions, Govern Provisional i Constitució de 1931
1.1. Les eleccions i el govern provisional
El 12 d'abril de 1931 es van celebrar les eleccions municipals a Espanya, que van tenir una elevada participació. Els partits republicans, socialistes i nacionalistes es van imposar a 41 de les 50 capitals de província i a la majoria dels nuclis industrials. Els resultats electorals van confirmar que una bona part de l'electorat havia apostat per un canvi de règim.
Els regidors electes d'Eibar van ser els primers a proclamar la República el 14 d'abril i al llarg del dia ho van anar fent els regidors de moltes altres ciutats. Alfons XIII va haver de renunciar a la potestat reial i va abandonar el país en direcció a l'exili. Es va constituir un govern provisional que el mateix dia 14 es va fer càrrec del poder i va proclamar oficialment la Segona República Espanyola. Es van convocar eleccions el 28 de juny.
A Catalunya, el triomf de les candidatures republicanes i d'esquerres va ser contundent. La Lliga va perdre la supremacia i l'Esquerra Republicana de Catalunya la va guanyar. El cap de llista d'aquesta formació a Barcelona, Francesc Macià, va proclamar la República des del balcó de l'Ajuntament. La iniciativa dels dirigents catalans va provocar un conflicte amb el govern provisional de la República. Una comissió del govern provisional va anar a Barcelona per demanar a Macià que sotmetés la seva decisió sobre l'estructura de l'Estat a la futura decisió de les Corts constituents, a canvi de la concessió immediata d'un règim d'autonomia.
1.2. La Constitució de 1931
En les eleccions del 28 de juny hi va participar molta gent, on la coalició d'esquerres va guanyar. Els diputats electes van formar les noves Corts constituents i el govern va quedar a les mans de la coalició vencedora, amb Niceto Alcalá Zamora com a cap de govern i els ministres del govern provisional.
La Constitució de 1931 tenia un fort caràcter democràtic i progressista. Declarava que tots els poders emanen del poble i establia els principis següents:
- El poder legislatiu resideix en les Corts.
- L'executiu recau en el govern, format pel Consell de Ministres i el cap de govern, i també en el president de la República, cap de l'Estat i representant institucional.
- El poder judicial es confia a uns jutges independents.
La Constitució declarava els drets i llibertats i mostrava una gran preocupació pels temes socials. Defensava la igualtat absoluta davant la llei, l'educació, la feina i la no-discriminació per raons d'origen, de sexe o de riquesa. Establia el vot des dels 23 anys i, per primera vegada, concedia el sufragi a les dones. També reconeixia la facultat del govern per expropiar béns d'utilitat social i definia el treball com una obligació social. Finalment, afirmava la laïcitat de l'Estat, atès que no declarava cap religió com a oficial, i reconeixia el matrimoni civil i el divorci.
La Constitució no va aconseguir el consens de totes les forces polítiques.