La Segona República Espanyola: Etapes i el Front Popular
Les etapes de la Segona República
La Segona República es divideix en tres etapes diferenciades:
- El Bienni Reformista (1931-1933): Govern d'esquerres.
- El Bienni Conservador (1933-1935): Govern de dretes.
- El triomf del Front Popular (1936): Etapa que va precedir la Guerra Civil Espanyola.
La crisi del Bienni Conservador
Després de la revolució d'octubre de 1934, el govern va reprimir l'esquerra amb tortures i condemnes a mort, fet que va conduir a la formació del Front Popular (republicans d'esquerra, PSOE, PCE i POUM). La caiguda de Lerroux per corrupció (l'escàndol de l'estraperlo) va portar Alcalá-Zamora a convocar eleccions el desembre de 1935.
El triomf del Front Popular i les tensions polítiques
La victòria del Front Popular va generar inquietud a la dreta, amb rumors que Franco i Gil-Robles demanaren l'estat de guerra i l'anul·lació de les eleccions. Azaña va ser nomenat president de la República, però va enfrontar la negativa dels socialistes a participar en el govern. Les tensions internes del PSOE van persistir amb Indalecio Prieto (moderat), que defensava la participació en l'executiu, i Largo Caballero (revolucionari), que s'hi oposava.
El nou govern va destituir Alcalá-Zamora, Azaña va esdevenir el nou president de la República i Casares Quiroga va assumir la presidència del Govern, havent d'afrontar problemes d'ordre públic, l'oposició de la dreta i l'agitació socialista amb ocupacions de terres.
Reformes i radicalització
Després de la victòria del Front Popular, el nou govern va restaurar el programa reformista de 1931:
- Restabliment de l'Estatut de Catalunya.
- Represa de les polítiques educatives i la reforma agrària.
- Concessió d'amnistia als detinguts per la revolta d'octubre de 1934.
Malgrat això, les tensions polítiques es van radicalitzar. La Falange feixista de José Antonio Primo de Rivera va protagonitzar actes terroristes, finançada per les forces conservadores, mentre que les Joventuts Socialistes, cada vegada més radicals, responien amb violència.
El cop d'estat de 1936
En aquest context, el cop militar que s'estava gestant va entrar en la seva fase final. Des de març, es van detectar les primeres conspiracions militars, amb el govern apartant militars sospitosos (Goded a Mallorca, Mola a Navarra i Franco a les Canàries). Mola havia planejat el cop per a finals de juliol, però l'assassinat de Calvo Sotelo va avançar els esdeveniments. El 17 de juliol de 1936, la guarnició del Marroc es va revoltar, i el 18 de juliol es va iniciar la Guerra Civil Espanyola.