La Segona República Espanyola i la Guerra Civil (1931-1936)
La Segona República Espanyola i la Guerra Civil
Primo de Rivera va dimitir el gener del 1930 i Alfons XIII va nomenar cap de govern el general Berenguer.
La proclamació de la República
El 1930 es va signar el Pacte de Sant Sebastià amb els objectius d'enderrocar la monarquia, instaurar la república i potenciar l'autonomia dels territoris peninsulars. El 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions (victòria republicana) i el 14 d'abril de 1931 es proclama la Segona República. S'estableix un govern encapçalat per Alcalá-Zamora, que té un suport fràgil.
El Govern Provisional
- Llibertat política i sindicats.
- Lleis per millorar la situació dels jornalers.
- Generalitat provisional de Catalunya.
El Bienni Reformista
Pel que fa a la reforma de l'exèrcit, Azaña volia reduir els africanistes i modernitzar-los, però va ser un fracàs; això generà tensió amb molts oficials. El 10 d'agost de 1932, Sanjurjo va fer un cop d'estat que fracassà excepte a Sevilla.
La República havia declarat l'estat espanyol com a aconfessional. Espanya era un país agrícola latifundista. La República va descentralitzar l'estat a través d'Estatuts d'Autonomia; el 1936 s'aprovà l'Estatut del País Basc. El govern republicà va construir 10.000 escoles. La dona assoleix una gran quota de llibertat perquè se'ls reconeix el dret de vot, el divorci, etc.
Les eleccions es produeixen el novembre del 1933 i les guanya la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes).
El Bienni Conservador
El 1934 es va produir una remodelació del govern que donà entrada a tres ministres de la CEDA; això va encendre l'esclat de revoltes (sobretot a Astúries i Catalunya). Les crítiques per la forta repressió de la Revolució d'Octubre i l'escàndol de l'estraperlo van afectar el govern. Per casos de corrupció, el govern es veu esquitxat i perd popularitat.
El febrer del 1936 es convoquen eleccions i les guanya el Front Popular (coalició de partits d'esquerres).
Causes del cop d'estat
La divisió entre dretes i esquerres va ser clau. Els sectors més radicals de l'esquerra propugnaven una revolució social, mentre que els extremistes de dretes defensaven un cop d'estat. Aquest clima de violència va ser el pretext a partir del qual les forces conservadores van decidir que havia arribat el moment d'interrompre per les armes el procés reformista republicà.
El 17 i 18 de juliol del 1936, els tradicionalistes i falangistes es van unir i van protagonitzar un cop d'estat. El 19 de juliol, Giral, nou cap de govern, donà armes a les milícies dels sindicats i partits del Front Popular per aturar el cop. Espanya quedà dividida en dues zones, iniciant la Guerra Civil.