La Segona República Espanyola i la Guerra Civil: Causes i Fases

La Segona República Espanyola: Context i Proclamació

Per transformar la dictadura en règim democràtic, el govern de Juan Bautista va convocar eleccions municipals. Els partits republicans van guanyar, i Alfons XIII va abandonar Espanya, donant pas a la Segona República.

Etapes de la Segona República Espanyola

Bienni Progressista (1931-1933)

Aquesta etapa va estar marcada per un govern d'esquerres, format per republicans i socialistes. Es va impulsar un reformisme profund amb l'objectiu de modernitzar el país, comptant amb el suport de les classes populars i la burgesia.

Bienni Negre (1934-1936)

Durant aquest període, el govern va ser de dretes, amb conservadors i monàrquics. Es va aturar el reformisme iniciat anteriorment, i va rebre el suport de les classes altes, grans empresaris, terratinents, militars i l'Església.

Front Popular (1936-1939)

Aquesta etapa va veure un govern d'esquerres, amb republicans, socialistes i anarquistes. La radicalització de la vida política va culminar amb el cop d'Estat militar i l'esclat de la Guerra Civil.

Les Reformes i Problemes de la Segona República

Reforma Agrària

El camp era la principal activitat econòmica. L'estructura de la propietat no afavoria els camperols, que vivien en la misèria.

Reforma Militar

L'exèrcit espanyol era impopular a causa de l'abús de poder, sobretot per part dels alts càrrecs. Les reformes intentaven treure'ls poder, una idea mal rebuda pels sectors conservadors.

Reforma Religiosa

L'Església Catòlica tenia un gran poder polític i social que el govern republicà volia reduir. Es van fer lleis com la llibertat de culte, el matrimoni civil i el divorci, que secularitzaven la societat espanyola. Els sectors anticlericals hi estaven molt d'acord, mentre que els religiosos s'hi van oposar.

Reforma Política i Autonomies

Algunes regions històriques (Catalunya, País Basc i Galícia) demanaven més autonomia política, per no haver de dependre del govern de l'Estat per prendre decisions que afectaven només el seu territori. El 1932 es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que li atorgava un parlament (poder legislatiu), la Generalitat (govern, poder executiu) i el Tribunal de Cassació (poder judicial). L'autogovern va fer créixer la tensió política.

Altres Problemes i Tensions

A més de les reformes, la República va afrontar accions violentes i greus problemes d'ordre públic.

La Guerra Civil Espanyola

La divisió entre esquerra i dreta era cada cop més gran. Niceto Alcalá Zamora va convocar eleccions. Els partits es van presentar units en dues grans coalicions: el Front Popular (coalició d'esquerres) i el Front Nacional (coalició de dretes). El 18 de juliol de 1936, militars revoltats es van aixecar en diferents llocs del territori. Aquests grups van ser coneguts com a Rebels o Nacionals.

Principals Focos de la Revolta Nacional

• Marroc espanyol: Franco i Sanjurjo
• Navarra: Mola
• Andalusia: Queipo de Llano
• Balears: Goded

Zones de Resistència Republicana

Els Republicans van aconseguir frenar el cop d'Estat a Madrid, Catalunya, València i la regió mediterrània, Astúries, Cantàbria i Biscaia.

Zones Controlades pels Nacionals

Els Nacionals es van posicionar a Navarra, Galícia, Castella i Lleó, i l'oest d'Aragó.

Posició Internacional davant la Guerra Civil

Suport als Nacionals

Els països que van donar suport als Nacionals van ser Alemanya, Itàlia i Portugal.

Suport als Republicans

La Unió Soviètica (URSS) va donar suport als Republicans.

Països Neutrals

França, Gran Bretanya i els Estats Units (EUA) es van mantenir neutrals.

Fases de la Guerra Civil

Primers Mesos (Juliol 1936 - Març 1937)

Durant els primers mesos de la Guerra Civil (1936-1937), es van obrir fronts importants a l’Aragó i Madrid. Els republicans van resistir els atacs dels nacionals, tot i l’avenç feixista pel nord i el sud. La batalla per Terol va ser especialment dura. Els intents dels franquistes de conquerir Madrid van fracassar, i Franco es va proclamar cap del govern rebel a Burgos.