La Segona República Espanyola i la Guerra Civil: Context i Desenvolupament
Bienni Conservador (1933-1936)
Dimissió M. Azaña --> Zamora convoca eleccions (19nov) i guanya govern del Partit Radical de Dretes (Lerroux) amb suport parlamentari CEDA.
Revolució d'octubre 1934:
L'entrada en el govern de CEDA va produir vagues generals a les grans ciutats. L'estiu de 1934 una vaga general de camperols, el conflicte amb la Generalitat per aprovar la llei de contractes de conreu i el gir revolucionari del PSOE van portar a la formació del govern de CEDA recolzat per Zamora 4 d'octubre.
A Catalunya:
Lluís Companys va encapçalar la insurrecció i va proclamar el 6 d'octubre l'estat català.
Crisi:
Final 1935, govern Lerroux embolicat en cas de corrupció. Zamora dissol el govern i convoca noves eleccions (16 febrer 1936)
Front Popular
Aplegava des d'Izquierda Republicana fins als comunistes
La Catalunya Autònoma:
El nou govern: març 1931 es funda ERC-finalitat de presentar-se a eleccions a l'abril i n'obté la victòria absoluta. Líders: F. Macià, Lluís Companys i Josep Tarradellas. Macià havia declarat 14 d'abril 31 l'estat català. Catalunya va obtenir un règim provisional d'autogovern, que va prendre el nom de 'Generalitat' i el compromís per part del poder central que s'iniciarà el procés per redactar i aprovar un Estatut d'Autonomia. La Constitució de 1931 va donar marc legal per desenvolupar l'estatut.Estaut de Núria 31: Proclamava el dret de Catalunya a l'autodeterminació, defensava l'estructura de l'estat espanyol com una federació.Estaut 1932: 9 de setembre aprovat el nou redactat estatut. Catalunya regió autònoma dins la República Espanyola, cooficialitzat català-castellà, no autofinançament directe i escoles depenent de l'estat.
Guerra Civil:
Del Cop d'Estat a la Guerra Civil:
El 18 de juliol de 1936, un grup de generals liderat per Franco es rebel·la contra el govern democràtic de la Segona República Espanyola, marcant l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
L'Aixecament Militar:
Els militars rebels busquen el control del país, iniciant un conflicte armat que s'estén ràpidament per tota Espanya.
La Insurrecció a Catalunya:
Barcelona es converteix en un focus d'activitat revolucionària, amb milícies armades intentant frenar l'avanç dels rebels i establir el control obrer.
Consolidació dels Bàndols:
El país es divideix en dos bàndols clarament definits: els republicans, que defensen el govern democràtic, i els nacionalistes, encapçalats per Franco, que busquen l'establiment d'un règim autoritari.
Dimensió Internacional de la Guerra:
La Guerra Civil Espanyola atrau l'atenció i l'acció de diferents potències estrangeres, com ara Alemanya i Itàlia, que recolzen els nacionalistes, mentre que la Unió Soviètica i altres forces internacionals s'uneixen als republicans.
Bando Republicà:
El govern republicà està format per una coalició de forces d'esquerra i progressistes que lluiten per mantenir la democràcia i les llibertats civils.
Govern de Largo Caballero:
Durant els primers mesos de la guerra, Juan Negrín és nomenat primer ministre del govern republicà, buscant coordinar l'esforç de guerra i resistir l'avanç dels rebels.
Els Fets de Maig del 1937:
Aquesta crisi entre comunistes i anarquistes a Catalunya revela les tensions dins del bando republicà i debilita la seva capacitat de resistència contra els rebels.
Govern de Negrín:
Després de la destitució de Largo Caballero, Negrín pren el comandament del govern republicà, continuant la lluita contra els nacionalistes, tot i la deterioració de la situació.
Zona Insurrecta:
Les àrees controlades pels rebels, encapçalats per Franco, es converteixen en una zona d'autoritat militar i política on s'estableix un règim autoritari que durarà dècades després de la guerra.